El encanto. Susana López Rubio

Susana López Rubio és escriptora i guionista. El que li agrada més és escriure curts. A més la seva pel·lícula favorita és un curt: ’14e Arrondissement’ d’Alexander Payne i que té una durada de sis minuts i mig. Com diu ella mateixa a Cortosfera: “Lo confieso: mi película favorita es un cortometraje. Concretamente, 14e Arrondissement, un corto de seis minutos y medio que Alexander Payne escribió y dirigió para Paris je t’aime. En poco más de seis minutos, con una maravillosa Margo Martindale y sus periplos por Paris, tuve tiempo de reír, llorar y descubrir el sentido de la vida de la mano de Carol, una cartera de Denver. Casi nada. Sentí más emoción tras esos seis minutos y medio que tras las tres horas (¿sólo fueron tres? Parecían doscientas) de El Retorno del Rey.
Mis manías personales hacia los Hobbits aparte, tampoco quiero menospreciar las pelis largas. Hay películas de tres horas maravillosas y cortometrajes de un minuto horrorosos. No pretendo crear guerra entre largos y cortos. Lo que quiero decir es que, para mí, los cortos son igual de valiosos que sus “hermanos mayores”, los largometrajes. Vamos, que amo los cortos. Y admiro tanto, o más, a Alexander Payne por 14e Arrondissement que por Nebraska.”

Ha participat en sèries com ‘Policías: en el corazón de la calle’, ‘Hospital Central’, ‘La chica de ayer’ i ‘Física o química’, entre moltes altres.

És la responsable de l’adaptació televisiva de la minisèrie: ‘El tiempo entre costuras’ i ha estat la creadora d’‘Acacias’. En el cinema ha estat coguionista del llargmetratge ‘Cómo sobrevivir a una despedida’.

En el món literari és autora de dos llibres infantils: ‘La mejor familia del mundo’ i ‘Martín en el mundo de las cosas perdidas’.

‘El encanto’ és la primera novel·la que escriu i el títol és el nom d’uns grans magatzems de l’Havana, lloc on arriba Patricio a principis dels anys cinquanta. És un jove asturià amb moltes ganes de menjar-se el món. En aquests grans magatzems serà on coneixerà Glòria, una de les dones més boniques i a la vegada la prohibida de tota l’illa, ja que el seu marit és un gàngster dels baixos fondos de l’Havana.
És una història on els personatges transiten dominats per les passions, sotmesos als convencionalismes i embolcallats per una èpica història d’amor.

En el primer capítol ja situa el lector en el temps, en l’espai i en qui és el personatge principal:
‘1947
Patricio
Lo primero que descubrí al pisar el muelle de La Habana fue que no iba bien vestido para el clima cubano. Ninguno de los que bajamos del barco llevábamos la ropa adecuada. Mis pantalones y mi chaqueta de lana me picaban en la piel y la gorra que tantas veces me había protegido de la nieve en Asturias ahora amenazaba con cocerme la cabeza bajo el sol del trópico…’