¿LAS algas SE COMEN? Un periplo por la biología, la historia, las curiosidades y la gastronomía

Les algues, es mengen? Oblidades a Occident perquè es relacionaven amb les èpoques de fam i escassetat i venerades de fa milers d’anys a Orient per les seves característiques medicinals i culinàries, a l’actualitat s’estan introduint en la nostra cultura on molts restaurants i llars les inclouen en els seus menús aprofitant les seves propietats organolèptiques i nutricionals.
A les zones més properes dels continents on el mar acarona la terra i la llum i altres factors ho permeten, es desenvolupa una rica i variada flora marina: les comunitats algals. Si fem un repàs a la història, les algues juntament amb el peix i el marisc constituïren la dieta dels primers homínids que habitaren les zones litorals. Si es compara el rebost terrestre amb el marí, es veu que és molt més abundós i divers, ja que té ‘verdures’ (algues verdes, unes 1.500 espècies), ‘vermelles’ (algues vermelles, unes 6.500 espècies) i ‘marronoses’ (algues marrons, unes 1.800 espècies). La majoria de les espècies estan completament inexplorades des del punt de vista gastronòmic i nutritiu, ja que només unes 150-200 espècies de macroalgues s’usen a la cuina en els països asiàtics amb més tradició; número que es redueix a Occident a una dotzena.
En aquest llibre es parla de la biologia, la història, les curiositats i la gastronomia que envolta aquestes verdures de mar, una flora marina molt diversa pel que fa a mides, formes i colors.
Si teniu curiositat de saber el que són les algues, quantes n’hi ha? quina estructura i forma tenen? com es reprodueixen? on i com viuen? per què són importants?, en el capítol primer trobareu les respostes.
En el segon, es parla del consum en els països asiàtics, a Europa i en altres indrets. Així, el ‘Libro chino de la poesía’ atribuït a Confucio, recopila poemes dels segles XI a VII a.C., on es considerava els vegetals marins una delicatessen. A Europa septentrional apareix un text escrit atribuït a Sant Columbà de Iona (563), on es descriu com els monjos de Iona (Escòcia occidental) les recol·lectaven per al consum propi i també per alimentar els pobres. En els països nòrdics es coïa Porphyra juntament amb altres espècies d’algues i les conservaven durant molt de temps en gots, etc.
A Gal·les tenen un esmorzar típic que conté l’alga vermella Porphyra, ingredient fonamental. Els habitants de nombroses illes d’Oceania i del Pacífic Sud (Hawái, Indonesia, Filipines, Malasia, Tailandia, etc) les consumeixen habitualment fresques amb amanides.

Estàs segur que no has menjat algues?, es pesquen o es cultiven? quins guanys aporta consumir-les? Del mar a la botiga? Quines espècies es consumeixen a Espanya? Gaudir d’un bon plat… Les algues a l’haute cuisine: bon appétit! Receptes dels mestres: Anémona, Ankimo, Arròs de plancton, Fons de mar…

Cal dir que els autors d’aquest llibre són diversos professors del departament de biologia de la Facultat de Ciències del Mar i Ambientals de la Universitat de Càdis, i la col·laboració d’Ángel León, el Chef del Mar i setze cuiners més, els quals ofereixen les seves receptes on les algues són l’ingredient fonamental.