La mort sense ningú. Jordi Tiñena

Hi ha cap coneixement al món tan cert que ningú en pugui dubtar? La mort sense ningú, novetat aquesta setmana a la biblioteca, representa el debut en el gènere criminal de l’escriptor Jordi Tiñena, així com el primer cas del seu personatge el sotsinspector Vidal, un comandament dels mossos d’esquadra què és alhora llicenciat en Filosofia però que va abandonar les aules de secundària per fer-se representant de la llei, ja que no se sentia còmode amb la feina de professor. La ficció de la història transcorre a Tarragona, ciutat on viu l’autor, on apareix un cadàver d’un ciclista al Pont del Diable, amagat de manera matussera entre fulles i apartat del corriol per on circulava. Per la investigació es comptarà amb l’ajuda del caporal Veciana, contrapunt terrenal i pragmàtic del sotsinspector, que s’entesta en veure més enllà d’una solitària mort accidental que no plora ningú.

Els dos personatges conformen dos mons aparentment confrontats. És un filòsof i això es nota en les relacions amb els seus col·legues; però ell, igual que el seu germà, un altre dels personatges de la ficció de Tiñena, s’adonen de seguida que no seran professors perquè no senten empatia amb els adolescents, apunta l’autor; el filòsof s’adona que un manera de mantenir-se en contacte amb el món, d’analitzar-lo i valorar-lo és, precisament, entrar en un món que, per ofici, està necessàriament en contacte amb la quotidianitat, que l’obliga a reflexionar i finalment a prendre decisions que seran cabdals per a la resolució del cas. Però hi ha una vesant en el transcurs de la història que deixarà una sospita damunt de l’inspector Vidal, sempre polit, propietari d’un iol i d’un apartament amb vistes a la mar, sibarita dels que cuinen i dels que mengen, amb prou diners com per a fer inversions i amb un gust musical exquisit.

Jordi Tiñena és catedràtic d’educació secundària, també és doctor en filologia catalana i llicenciat en filologia hispànica. Ha escrit les novel·les Mort a Menorca, Un dia en la vida d’Ishak Butmic, Els vespres de don Magí Castellarnau, La dona del grill, El Comediant de Perpinyà, Dies a la ciutat i L’ombra del coronel. Ha rebut diferents premis, com el Ciutat d’Alzira (1994) o el Premi de Narrativa Pin i Soler (1999). Amb finalitats educatives, ha fet versions al català modern d’obres clàssiques medievals, entre elles Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, Curial e Güelfa, i Lo Somni, de Bernat Metge.