Un hombre muerto, de Ngaio Marsh

Ngaio Marsh va ser una escriptora i directora de teatre neozelandesa. Va néixer a finals del s. XIX i juntament amb Agatha Christie, Dorothy L. Sayers i Margery Allingham formà part del grup de les quatre reines de l’era daurada de la novel·la de misteri en llengua anglesa. Fou nombrada Grand Master per la Mystery Writers of America, Dame Commander i va rebre l’Ordre de l’Imperi Britànic.

D’Agatha Christie es coneixen dos personatges que apareixen en la seva extensa obra: el petit detectiu belga, Hercules Poirot i Jane Marple, normalment anomenada Miss Marple, una mestra soltera jubilada que viu a Saint Mary Mead i des d’on resol misteris com a detectiu aficionada.

Lord Peter Wimsey és el personatge que resol els casos d’assassinats que Dorothy L. Sayers va escriure. És un detectiu que pertany a l’aristocràcia.

I, per últim, Margery Allingham caracteritza el detectiu en un aventurer anomenat Albert Campion. Amb aquest personatge es diu que l’autora va parodiar Lord Peter Wimsey de Dorothy L. Sayers.

Les quatre escriptores del grup van fer servir un esquema quasi igual per descriure la investigació dels crims, amb el qual facilitaven al lector la deducció del cas al mateix temps que el detectiu, home en totes, l’investigava.

La novel·la ‘Un hombre muerto’ va ser la seva primera història, que va escriure l’any 1934. Aquest relat té tots els trets característics del gènere de l’època: l’acció transcorre en un temps curt de temps, el lloc és una gran casa de camp on es barregen criats, cavallers amb esmòquing i senyores vestides de seda. Sir Hubert Handesley, l’amfitrió, s’inventa una versió del joc de saló conegut com el Joc de l’assassí. En principi tots riuen, però les rialles s’acaben quan apareix el primer cadàver… és un dels participants!
Scotland Yard hi envia l’inspector Roderick Alleyn. Aquest personatge, el detectiu, apareixerà en tots els seus relats.

Com la majoria de les seves novel·les, aquesta està ambientada a Anglaterra, encara que n’hi ha quatre que es desenvolupen a Nova Zelanda.

Podeu llegir el primer capítol si cliqueu aquí.

Després d’aquesta primera història policíaca en va escriure moltes més, fins arribar a trenta-dues; cinc llibres de contes, algun assaig i la seva autobiografia, entre els quals hi ha els títols que segueixen: