Montserrat Roig, 25 anys sempre present –

mroigEl 10 de novembre de 1991 Montserrat Roig va morir d’un càncer de mama. Durant aquestes darreres setmanes han aparegut molts articles a la premsa recordant el seu treball i la seva influència en les persones que la van conèixer i llegir. La biblioteca Joan Oliva i Milà vol retre un petit homenatge a aquesta novel·lista, assagista, narradora i periodista tan prolífica, que amb només quaranta-cinc anys va publicar uns quaranta llibres i un incomptable nombre d’articles a la premsa escrita, a part, de la seva col·laboració amb TVE de Catalunya conduint el programa d’entrevistes ‘Personatges’ durant els anys 1977 i 1978, en el qual va entrevistar Joan Fuster, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Mary Santpere…
 
L’últim assaig sobre aquesta autora es presenta avui mateix i és A Montserrat Roig. La memòria viva’, escrit per la periodista i escriptora Aina Torres, la qual ens endinsa en la vida i l’obra de Montserrat Roig a través de la literatura, el feminisme, el periodisme i la memòria històrica. El resultat és un homenatge emotiu alhora que una reivindicació necessària de la plena vigència literària, social i política d’una veu imprescindible per entendre el passat i enfocar el futur. Un llegat explicat també en aquest llibre per personalitats que van compartir la vida amb Montserrat Roig o que se’n senten deixebles.
Com es diu en el llibre, ‘Montserrat Roig és una de les grans figures de la literatura catalana del segle XX. La seva vida és representativa de la generació que va néixer i créixer sota les mordasses del franquisme. Eren els anys de les revoltes del 68, la clandestinitat, les assemblees universitàries, les il·lusions per la caiguda del dictador i el desencís per la reforma del règim. En aquest món convuls, Montserrat Roig va combatre en els fronts de la literatura i el feminisme. Però, també, en el de la lluita contra el silenci i l’oblit. Estava convençuda que «si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria» i ho va dur a la pràctica al llarg de la seva vida. Va recuperar la memòria amb la literatura, obrint les seves pàgines a les dones proscrites en la tradició literària; amb el periodisme, donant veu a les persones que no la tenien; i amb reportatges d’investigació, com el que va esdevenir l’obra de referència sobre els catalans als camps d’extermini nazi. Perquè Montserrat Roig fou una escriptora total que partia de la idea que la cultura és l’opció més revolucionària a llarg termini.’
 
Llibres Petita mostra de la seva producció literària
 
Relats:

  • Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen, 1970, Premi Víctor Català
  • Al pròleg diu: ‘Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara. Els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Encara no he publicat cap llibre. Sóc de l’eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. […]’

  • El cant de la joventut, 1989
  • Aquestes vuit narracions parlen, de manera poètica i a la vegada amb ironia, de la importància del llenguatge, de la joventut perduda, del sexe, de la mort, de la memòria i de l’oblit.
     
    Novel·la:

  • Ramona, adéu,1972
  • Aquesta història de tres generacions de dones d’una mateixa família proporciona un mosaic històric i social de la ciutat de Barcelona entre final del segle XIX i els anys seixanta del segle XX.

  • El temps de les cireres, 1977, Premi Sant Jordi de novel·la
  • El relat és un retrat impressionista de la família Miralpeix en plena decadència.

  • L’hora violeta, 1980
  • A través de les tres dones protagonistes: la Norma, la Natàlia i l’Agnès, s’exposa el fracàs de les relacions que tenen amb els homes.
     
    Aquestes tres novel·les anteriors conformen una trilogia on apareixen els mateixos personatges: les dones de les famílies Miralpeix i Claret que viuen en una Barcelona, la dels anys setanta, encara ancorada plenament en el franquisme però on sembla que algunes coses poden començar a canviar.

  • L’Òpera quotidiana, 1982

  • La veu melodiosa, 1987
  • És la història de l’Espardenya, personatge que encarna la dialèctica entre dues vides o dos móns, entre la memòria i l’oblit. La primera, la memòria, que coneix el protagonista, és el de dins de casa seva: el senyor Malagelada, tots els intel·lectuals que ell contracta perquè ensenyin al seu nét, la Dolors i els llibres que l’avi i el nen devoren exquisidament ignoren (per desig del patriarca) la realitat per poder crear un món paral·lel. El món nou que coneixerà l’Espardenya en sortir de casa és el de la vida amb els altres, amb tota la incertitud i cruesa que això comporta.
     
    Teatre:

  • Reivindicació de la senyora Clito Mestres, 1990
  • Es tracta d’un intens monòleg en què una actriu en plena maduresa artística i vital repassa la seva vida just abans de sortir a escena a representar el personatge de Clitemnestra.
     
    Assaig, assaig històric, biografia, viatge, periodisme:

  • Retrats paral·lels. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975-1978, 3 volums.
  • Recull d’entrevistes.

  • Rafael Vidiella, l’aventura de la revolució, 1976
  • Del pròleg: ‘[…] aquestes pàgines són un llarg diàleg que vam sostenir uns dies de molta xafogor durant el meu segon viatge a Budapest, l’estiu de 1974. He tret les meves preguntes i he transformat el diàleg en monòleg. Així quedava el que diu en Vidiella, més fidel al seu estil col·loquial. Intercalades amb les seves paraules, hi ha les cartes que en Vidiella m’ha anat enviant al llarg de quatre anys de llunyanes però intenses relacions.’

  • Els catalans als camps nazis, 1977, Premi Crítica Serra d’Or
  • Aquest llibre pioner en la temàtica serveix per conèixer l’experiència dels republicans en els camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Es publicà el 1977 i recull tots els testimonis a què Roig va poder accedir i els ordena en un text escrit a favor de la memòria històrica i que aspira a un objectiu definit: començar a trencar el silenci imposat pel franquisme als qui, després de la derrota de 1939, van haver de patir l’infern de la deportació.

  • L’agulla daurada, 1985, sobre una estada a Leningrad. Premi Nacional de Literatura Catalana del 1986.
  • ‘[…] Per fi, un dia, l’Al·la Borísova, de la Unió d’Escriptors, em va dir que havien telefonat a Moscou i que venia un altre intèrpret. Em va assegurar que mai no s’havien trobat amb un cas així. I jo m’ho vaig creure, perquè tampoc no m’esperava que la meva entrada a Rússia fos de la mà d’un segon Rasputin que s’havia equivocat d’època.
    I aleshores vaig comprendre que no hi havia fronteres entre l’URSS i casa meva. Però encara em calia descobrir la ciutat de les persones.[…]’

  • Barcelona a vol d’ocell, 1987, amb fotografies de Xavier Miserachs
  • Pau Vila: he viscut! Biografia oral [converses amb Bru Rovira i Montserrat Roig]. Barcelona: La Campana, 1989.Xavier Carbonell. Barcelona: Edicions Catalanes, 1990.
  • Retrats i personatges. Barcelona: Barcanova, 1991.
  • L’autèntica història de Catalunya, 1991, amb dibuixos de Cesc
  • Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Sobre el plaer solitari d’escriure i el vici compartit de llegir. Barcelona: Edicions 62, 1991.
  • ‘L’ull del qui escriu modifica, transgredeix, idealitza o selecciona la realitat tot usant un vehicle que semblava no controlable per la tècnica, i ho fa a través del llenguatge de les paraules.[…]’

  • Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 [recull d’articles pòstum, originalment al diari Avui]. Barcelona: Edicions 62, 1992.
  • Montserrat Roig, la lluita contra l’oblit. Escrits sobre la deportació, edició pòstuma, reedició dels seus escrits a cura de Rosa Toran Belver i Jesús Ruiz Martínez. Barcelona: Amical de Mauthausen i altres camps de concentració Nazis, 2001.

  •  
     

     
    A la Xarxa de Biblioteques de Vilanova i la Geltrú podeu trobar tots els llibres de Montserrat Roig i Fransitorra. Cliqueu.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Goldfinch