Funny Girl, de Nick Hornby
La carrera ascendent de Barbara Parker s’inicia quan es presenta al concurs de Miss Blackpool a l’any 1964 amb l’objectiu de deixar enrere la vida en el comtat de Lancashire per convertir-se en actriu, però a mesura que es va apropant al seu somni començaran a sorgir els seus conflictes, retratant el swinging London dels anys seixanta o les bambolines de la creació de la comèdia televisiva a través de les persones implicades en la seva trajectòria, com els guionistes que es van conèixer en una comissaria després de ser detinguts en uns lavabos públics, l’actor coprotagonista convençut que pot apuntar més amunt, o el productor educat en les millors universitats que està perdudament enamorat de l’actriu protagonista. L’argument compta amb l’agilitat característica de Nick Hornby, autor anteriorment de la novel·la Alta Fidelidad o Com ser bo, que es reflexa en l’esdevenir de la protagonista abandonant la seva llar per anar-se’n a Londres, sobrevivint al departament de cosmètics d’uns grans magatzems i a una companya d’habitació bastant peculiar, però a força d’atzar i tossuderia ho aconsegueix.
Fanny Girl, novetat a partir d’avui a la biblioteca, explica l’eterna lluita entre modernitat i tradició, classes i ínfules socials, d’homosexualitat, de pretensiosos homes caducs i nouvinguts davant el canviant paper de la dona en la societat americana, també hi ha espai per l’art i la comercialitat, també hi ha temps per viure diferents aventures i romanços, espai per introduir al lector en el món de la indústria de l’entreteniment i la ficció televisiva.
Però allò realment meritori és que Nick Hornby aconsegueix enfilar totes aquestes qüestions de forma natural en la història, com per exemple les aparicions del president Harold Wilson , al mateix temps que se succeeixen els capítols en la vida tortuosa de Barbara. Fins i tot Hornby juga amb freqüència a la confusió entre l’evolució dels seus personatges i els seus rols en el desenvolupament de la pròpia comèdia.
Els personatges dels seus llibres, si bé no s’adeqüen als estereotips comuns de quants ens envolten, sí que són recognoscibles i estimats; o com a mínim aconsegueixen fer que al lector li resultin simpàtics. I es en aquest fet on radica la riquesa literària de Hornby, un magnífic retratista que descriu meravellosament als integrants de la seva narració. Però el que és millor encara, radiografia els seus personatges amb senzilla magnificència fent que els seus universos interns siguin identificables. Si tot això s’afegeix què es tracta d’un narrador de l’actualitat, amb una mirada precisa i irònica sobre la societat que l’envolta, l’èxit està garantit.
Són dignes de menció, també, les temàtiques escollides per les seves històries, amb situacions més o menys coincidents amb les necessitats, vicissituds, pors i decisions del comú dels mortals, de manera que aconsegueix fer que et sentis identificat des de la primera a l’última pàgina. Parla sobre autèntics antiherois que, sense la mirada i girs del magnífic autor anglès, resultarien anodins i grisos.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
