I ens vam menjar el món, de Xevi Sala. Premi Prudenci Bertrana 2016

Xavier Sala Puig va quedar finalista del mateix premi fa sis anys per l’obra Les causes perdudes. I a l’any 2016 ha rebut el principal guardó dels Premis Literaris de Girona per I ens vam menjar el món. La història gira entorn a les bases nord-americanes que durant els anys 70 hi va haver a la província de Girona. Els dos personatges, un soldat i un pescador, protagonitzen una sèrie de peripècies conseqüència de les maquinacions d’una cèl·lula comunista a l’Empordà.

La novel·la de Sala, recompensada amb 30.000 euros, ha estat publicada per Columna Edicions i, segons l’autor, actual director adjunt del grup El Punt Avui, és “la més llegidora” que ha escrit. Herois anònims, antagonismes que desemboquen en grans amistats i ficcions que interfereixen en la realitat sense alterar-la són “els tres grans eixos d’una obra que pot entendre’s com una crònica de l’antifranquisme o com un cant als ideals i al valor de les segones oportunitats”, va explicar Sala en un acte que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

L’aparició de personalitats com Josep Pla, Salvador Dalí, Santiago Carrillo, Kirk Douglas, Raimon o Georges Brassens a les pàgines d’ I ens vam menjar el món reforça la convicció del guardonat que la ficció ha de ser versemblant. Basant-se en la seva experiència, Sala també va tenir unes paraules per als altres 71 autors que optaven al premi. “Quedar fora no vol dir perdre, vol dir que ho has de tornar a intentar”, va dir.

Xevi Sala publica ‘I ens vam menjar el món’, Premi Prudenci Bertrana.

Elias Barrera, sergent de l’exèrcit dels Estats Units, arriba a l’Estartit per assistir al funeral del seu pare, un militar que va servir a la base Loran, i sobretot per recollir l’antiga bandera familiar. Per recuperar-la, però, s’haurà d’entendre amb Gori Vilar, militant comunista i pescador del palangre, que li explicarà la increïble història que va viure amb Kirk Barrera…’

Com ens explica el mateix autor en l’entrevista a Núvol el dia 5 d’aquest mes, ‘Per damunt de tot, vol ser una història d’aventures. Des del principi, volia que la protagonitzessin comunistes. Els perdedors, des del punt de vista literari, són personatges molt potents i els comunistes són perdedors per partida doble: van perdre la Guerra Civil i la Transició. Vaig partir d’aquesta premissa i d’una imatge molt potent, la demolició de les antenes de Ràdio Liberty de Pals. Revisant aquelles imatges em vaig preguntar: quin tipus de persones podien haver estat treballant en aquelles instal·lacions americanes, tant a Ràdio Liberty com a la base Loran? I també: quin tipus de gent hi havia al bàndol contrari, persones que no estiguessin d’acord amb aquestes instal·lacions i les volguessin boicotejar? La novel·la parteix de la combinació d’aquests dos elements.’

Trobareu l’entrevista a l’enllaç.

Si la vostra curiositat va més enllà podeu llegir el primer capítol clicant aquí.