Pista negra. Antonio Manzini
Antonio Manzini va néixer a Roma, en 1964. Es conegut professionalment pels seus treballs en el món del cinema i la televisió com a actor i guionista. Com a escriptor va fer el seu debut en la ficció amb la història escrita en col·laboració amb Niccolò Ammaniti i Andrea Camilleri per a l’antologia Crimini.
Ha publicat diversos contes i novel·les, entre elles la sèrie policíaca protagonitzada per Rocco Schiavone, un ajudant del cap de policia de la ciutat d’Aosta .
Rocco Schiavone va néixer a Roma el 1966, en el si d’una família de classe treballadora, i va créixer en el Trastevere. Els seus amics de la infància s’han convertit en lladres o traficants de drogues, mentre que Rocco, a contracor, es va unir a la policia.
Als 35 anys es va casar amb Marina, una dona que des del primer moment en què la va veure, va decidir que seria la seva esposa.
Policia corrupte, violent, i amant de la bona vida, Schiavone és violent, sarcàstic, vanitós, groller amb les dones i impacient amb la incompetència dels seus subordinats. Exercia com a subcap de la policia de Roma, però a conseqüència d’un tèrbol incident amb el fill d’un poderós polític, ha estat desterrat a una petita ciutat de la vall d’Aosta, als Alps italians.
Amb la seva roba de ciutat i les seves inadequades sabates d’ant, que es nega a substituir-les per botes de muntanya, Schiavone, romà fins moll de l’os, odia l’esquí, la muntanya i el fred. Ni tan sols li agrada la seva feina, o això diu, encara que té un olfacte insuperable per detectar la mentida i un ull de linx per endevinar les debilitats dels altres.
La investigació del seu primer cas a la vall d’Aosta el portarà a submergir-se en un petit món l’aspecte afable i pròsper amaga una espessa xarxa de passions i mentides, un microcosmos fascinant que l’autor utilitza tant per exposar els contrastos que divideixen el país en dues meitats oposades com per retratar un home profundament marcat per la pèrdua de la seva dona.
Per a un romà sofisticat i amant de la bona vida, el trasllat no és la millor notícia. El fred i el provincianisme dels autòctons estimulen la natural tendència de Rocco a les males puces, així que, vist el panorama, un cas difícil li vindria de meravella.
L’ocasió es presenta quan apareix un cadàver semienterrat a la neu a l’estació d’esquí de Champoluc, als Alps italians. El cos aixafat sota les petjades d’una màquina trepitjaneu que condicionen les pistes al final de la jornada, ha quedat irreconeixible. El desafiament és important. A l’escassetat del material trobat, tot just uns brins de tabac, uns trossos de roba i algunes restes orgàniques, cal afegir la ignorància de Schiavone dels costums locals, el seu desconeixement del dialecte i la història del lloc.
Res amilana, per descomptat, a una persona decidida i orgullosa com ell, que en té prou per sospitar immediatament que aquesta troballa macabre oculta, en realitat, un crim. No triga a descobrir que la víctima, Leo Miccichè, pertanyia a una família de viticultors de Catània i regentava un petit hotel de luxe amb la seva dona, Luisa, la intrigant bellesa despertarà la curiositat del sotsinspector.
Sense renunciar gens ni mica al seu temperament meridional, Rocco s’obre camí entre pistes, refugis de muntanya i telefèrics, interroga monitors, guies i enigmàtics operaris de la vall, i, sobretot, trava relació amb unes quantes vilatanes guapes disposades a oferir-li una càlida benvinguda.
Perspicaç observador de la naturalesa humana, Antonio Manzini ha combinat una bona dosi d’humor intel·ligent amb una mica d’ironia per crear un personatge memorable. El seu caràcter sarcàstic i arrogant, la seva descarnada sinceritat i la seva absolut desimboltura fan de Rocco Schiavone un heroi irresistible, eix central d’una sèrie que es preveu addictiva.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
