Una ciutat desapareguda
Vilanova i la Geltrú desapareguda ens descobreix una interessant selecció de cent seixanta imatges de la ciutat a finals de segle XIX i fins a mitjan de segle XX, un petit tresor gràfic que ens permet preservar la memòria oral del nostre passat més recent. En les seves pàgines es plasma gràficament una ciutat en constant transformació social, econòmica i cultural; descobrint racons, costums i vivències d’una Vilanova que el pas dels anys ha anat desdibuixant però que, gràcies a l’esforç i la convicció del poble vilanoví, ha preservat l’essència i la continuïtat.
El punt de partida d’aquest llibre està estretament lligat a l’aparició de les primeres instantànies de la Vilanova a finals del segle XIX. Aquestes ens mostren una ciutat que viu immersa en una època de grans i pròspers canvis. Un dels elements clau per a aquest auge socioeconòmic va ser la figura de l’americano. No tots tornaren enriquits de les Ameriques, en el cas que ens pertoca de Cuba, però els que sí que ho aconseguiren van invertir grans quantitats de capital a la seva ciutat natal. Avui encara es pot passejar per carrers i places, i advertir certes reminiscències d’una classe benestant, testimoni del que fou l’Havana Xica, tal com era coneguda la Vilanova i la Geltrú a Cuba.
L’obra que forma part de la col·lecció Catalunya Desapareguda, recull fotografies antigues de qualitat, en blanc i negre, i pretén emfatitzar aquells espais i indrets desapareguts de Vilanova i la Geltrú. Són imatges d’un passat que transmeten el batec de la ciutat fins a la primera meitat del segle XX, amb l’activitat que l’absorbia cada dia en els espais oberts que captiven les mirades i que mostren alhora les relacions vives del veïnat, consolidant així les arrels i la identitat de Vilanova. Entre les imatges de la ciutat es troba el Carrer Major en les festes que tingueren lloc al carrer Major per la Mare de Déu del Carme de l’any 1910, la històrica nevada de l’any 1962 a la Plaça de la Vila, l’emblemàtica botiga al 65 regentada per la família Ferreras-Amigó durant més de cent anys, i que va obrir les seves portes a l’any 1867 al carrer Major.
Altres moments que queden reflectits en el llibre són la Festa Major d’Hivern a la dècada dels cinquanta amb els seus cavalls, traginers i carruatges i les dificultats que va patir en els anys posteriors a la Guerra Civil. També es visualitza una imatge de la Plaça de les Cols amb les primeres parades plenes de coves de verdura que van donar el nom a la plaça. Un mercat públic d’un dissabte de l’any 1958, un Viacrucis de diumenge Sant a l’any 1942, o una imatge de la Creu de terme de Sant Joan a la dècada dels anys vint.
La fundació del Col·legi Samà també és un fet històric a la ciutat. El llegat de Salvador Samà permeté de construir una escola pia que s’inauguraria a l’any 1879. Els inicis del Escolapis a finals de segle va començar amb la dotació d’una valuosa col·lecció d’història natural i d’un observatori astronòmic a canvi de la creació d’una escola gratuïta i igualitària. L’industria tèxtil va tenir la seva època d’esplendor a la ciutat a finals del segle XIX i aquest fet va permetre el naixement de Cal Marquès. En aquests anys va succeir un fet memorable per la ciutat com va ser l’arribada del ferrocarril gràcies a Francesc Gumà i Ferran que va permetre la línia ferroviària Valls-Vilanova-Barcelona, aconseguint tenir un dels quatre tallers centrals de reparació de Renfe que va néixer de la unificació de totes les companyies del sector a l’any 1941.
Un repàs per la història gràfica de Vilanova durant més de mig segle, en un treball de documentació realitzat per la historiadora vilanovina Anna Lleó Albà, autora de L’Abans: Recull gràfic de Vilanova i la Geltrú (1873-1965). Vilanova i la Geltrú Desapareguda serà novetat a la biblioteca a partir del proper dissabte, 20 de desembre. No us oblideu de reservar-lo!
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
