Joan Vinyolí
La poesia no es cosa de sentiments sinó d’experiències.
Rainer M. Rilke
Aquesta frase va incitar a l’escriptura a Joan Vinyolí segons va confessar ell mateix. Les lletres agafa aquests dies un protagonisme especial en commemorar els cent anys del naixement del poeta, a Barcelona, un 3 de juliol del 1914. A l’edat de quatre anys el seu pare mor, i amb la seva mare s’instal·len a Sant Joan Despí. L’entorn humà i natural d’aquest poble i de la seva comarca deixarien en la seva sensibilitat un rastre que és com un corrent de fons ben perceptible al llarg de tota la seva obra, fins al punt que Vinyoli, en els seus poemes, canta el paisatge d’aquesta vila.
Als vuit anys, torna a viure a Barcelona, on estudia a l’escola dels jesuïtes del carrer de Casp. A partir d’aleshores, estiueja a la població de Santa Coloma de Farners, el paisatge de la qual evoca en els primers poemes. És a partir del contacte directe amb aquest paisatge i des de l’experiència de contemplació innocentment feliç de la seva bellesa natural que el poeta descobreix una certesa cabdal en el seu posterior treball literari, és a dir, el joc, la puresa i la felicitat, però, també, l’àmbit del misteri i del somni en els jocs i experiències d’un infant.
L’obra de Vinyoli és la d’un autodidacte. Molt influïda inicialment pel llenguatge poètic del simbolisme alemany amb autors com Hölderlin, Goethe o el mateix Rilke, la seva obra va derivant progressivament cap a un realisme capaç d’utilitzar el llenguatge quotidià per pronunciar-se amb fermesa sobra la condició humana. Els temes recurrents de la seva obra són l’amor, el pas fugaç del temps, el record de que totes les coses passen, es perden i s’enfonsen en la memòria amb el pas del temps.
De vocació inicial vacil·lant i de formació autodidacta, Vinyoli concep la poesia com una eina indagatòria i de coneixement sobre un mateix i sobre el món, i com una forma de realització espiritual. La seva obra de gran coherència i unitat, malgrat la diversitat de formes i estils, i elaborada al marge de modes, escoles i tendències, va esdevenir, sobretot a partir dels anys setanta, punt de referència de les noves generacions de poetes, tant pel caràcter original de la seva proposta estètica i del seu univers imaginari com per l’autenticitat i la modernitat de la seva veu lírica. Ahir es va commemorar un segle des del seu naixement.
Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament.
Joan Vinyolí
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
