Entre amigos. Amos Oz
La lectura d’aquest recull de relats d’Amos Oz, situats en un kibbutzde de la invenció de l’autor, el kibbutz Yykhat, es produeix d’una manera una mica imprevista ja que en el calendari teníem prevista la novel·la Sang a les pedres, de Donna Leon, que per un allargament dels terminis lectors no ha arribat a temps a la Biblioteca.
Seguint el consell expert de l’estimada Esther Bruna, vam proposar aquest títol, que ha estat molt del gust del nostre club lector.
Comença la roda la Neus Solé, que ha trobat un cert toc de l’estil de Txèkhov en aquests relats, on se’ns mostra com els primers colons israelians, a còpia d’un treball draconià –tot en el kibbutz està sotmès a unes normes rigoroses- aconsegueixen convertir unes terres ermes en un jardí. Parlem de 1948. El seu relat preferit seria el darrer, on es mostren unes clases d’esperanto.
A la Rosario Ramos, a qui li ha costat una mica llegir en castellà –curiosament, essent que acostuma a parlar en aquesta llengua- i ha agradat, i destaca el tema del bullying en un dels relats –quan encara no s’anomenava d’aquesta manera, i fins i tot es consideraba un fet natural.
A en Jordi Aparicio també li han interessat els relats d’aquest autor, tan centrats en la vida quotidiana, que ens revela aspectes curiosos dels kibbutz, com per exemple que un pacifista pot ser considerat un traïdor, o que els nens i nenes dormen en una casa a part, separats dels pares.
Entre amigos, el llibre
Per a la Pepi Mota, en aquest llibre es parla de la soledat de fons de les persones. En el kibbutz tothom ha d’acceptar unes normes, però aleshores queda coartada la llibertat individual, el punt distintiu de cadascú que els podria donar la felicitat. Hi ha una manca de felicitat, en general.
Per a en Josep Maria Olivar, aquest llibre ha resultat molt atractiu i interessant, de manera que l’ha llegit dues vegades, com també la Núria Gil. Troba que totes les històries aporten dades interessants, des de la primera, El rey de Noruega –on apareix un personatge curiós, que sempre anuncia desgràcies, cosa que també existeix en la realitat- fins al conte de Dues dones, on la dona abandonada acaba donant consells a la dona actual sobre com cuidar el seu home, o bé quan es parla de la relació amorosa entre el professor i líder del grup –el que faria la funció de rabí, així com les normes són la religió- i una noia de 17 anys. També es parla com, en l’inici, tots plegats funcionaven com un grup, i es reunien sempre a l’entorn del foc de camp, sota de les estrelles, mentre que ara, amb els edificis, tot s’ha fet més impersonal.
La Núria Gil esmenta també el personatge de l’àngel de la mort, Dues dones, El pare i també Esperanto.
La Cristina Coloma també diu que li ha agradat el llibre, amb aquesta sensació de la creació d’una nova comunitat, que segueix unes normes rígides.
Amos Oz, l’autor
L’Anna Maria Montané està d’acord amb els comentaris expressats fins ara, i afegeix aquesta idea de cercle, ja que el personatge de l’inici torna a aparèixer al final. Destaca que el nom d’Otsan és també Tanos, que és Temps. S’hi parla de Txèkhov i de Schubert, i en definitiva és un llibre ple de records i de memòries.
La Rosalia Gil, que havia recollit encara el llibre de Donna Leon, Sang a les pedres, s’ha afanyat a llegir aquest i ho ha aconseguit. Li ha interessat tota aquesta societat tan predeterminada, amb pares separats dels fills, on impera una certa fredor a favor de la comunitat. Destaca aquesta sensació del deute amb la comunitat, on no es pot triar gran cosa i s’acaten els designis del líder, en aquest cas David, que té una amant joveneta, a desgrat del pare, però considera que té el dret a escollir.
La Teresa Rodríguez expressa també el seu interès per l’obra i per esbrinar com es va desenvolupar la història moderna del poble jueu.
Acabem la sessió amb una animada tertúlia sobre el poble jueu en general, i com la 1a i la 2a Guerra Mundial van precipitar el càstig d’Alemanya, l’ascensió de Hitler i el desarrelament i extermini de prop de 6 milions de persones, la majoria jueves, amb el consegüent èxode cap a les terres palestines on va constituir-se, el 1948, l’Estat d’Israel.
I també tocaria parlar de la guerra de Gaza, però ja ho deixem per a una altra ocasió.
Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.
