El paradís rere el mar. Mercè Carandell

El paradís rere el mar. Mercè Carandell

En la segona sessió de La Crisàlide d’aquest curs, retornem a la nostra sala habitual, a dalt de tot de la Biblioteca Joan Oliva, després d’un exili d’anys: primer a causa del confinament per la Covid, que ens va tancar a casa i des d’on vam intentar mantenir el caliu lector de manera telemàtica, i després a causa de les normes de distanciament i prudència, també dictades per la Covid, que ens van desplaçar a la veïna Casa Olivella, on vam gaudir de les instal·lacions de la Sala Noble fins que hem pogut tornar al nostre espai original.

A l’entorn d’unes llargues taules, noves i velles cares ens reunim per comentar la novel·la històrica de Mercè Carandell, El paradís rere el mar, amb presència de l’autora. Metgessa de professió, provinent d’una família d’alta ascendència cultural i intel·lectual, la Mercè, la petita de la família, s’ha dedicat amb gran honestedat a reeditar, prologar i fer conèixer l’obra dels seus familiars, fins que, un cop jubilada, ha emprès amb rigor i destresa el propi camí de l’escriptura.

El paradís rere el mar, el llibre

Coberta del llibre “El paradís rere el mar”
Coberta del llibre “El paradís rere el mar”

A El Paradís rere el mar ens ofereix una novel·la de passions, una obra que retrata un univers complex de paisatges i de personatges, on el personatge d’en Blai, fill modest d’una família pagesa, entrarà en contacte amb la Susina, la filla d’una família de comerciants, de la qual s’enamora perdudament, a pesar que la Susina acabi essent demanada en matrimoni i es casi –molt en contra de la seva voluntat- amb Francisco, el fill decadent d’una família d’aristòcrates, l’ambient i aspiracions dels quals se’ns descriuen també amb molta ironia i encert.

Mentrestant, en Blai emprèn el camí de Cuba i s’enriqueix amb el comerç d’esclaus, per retornar després a Catalunya, a retrobar-se amb Susina –casada, violada, desgraciada- i a encarar-se amb els propis remordiments per haver-se transformat en un despietat capatàs.

Els lectors i lectores de La Crisàlide, en torn lliure de paraula –en lloc de la roda de comentaris que acostumem a fer, d’una manera més ordenada i formal, amb la finalitat que tothom hi pugui dir la seva abans d’entrar, si cal, en debat- formulen comentaris i preguntes a l’autora, que tota l’estona es mostra amatent a escoltar i a respondre tota mena de dubtes, constituint així una tertúlia molt animada i edicaç.

Els clubaires comenten l’obra amb l’autora…

D’entre els comentaris, s’elogia molt la tria lèxica, que ens duu al parlar dels pagesos del s. XIX, i que l’autora recorda de les seves vivències a Reus. També parlem de la figura de l’àvia de la Susina, una dona culta, que l’esperona a llegir; de la presència de cançons i de poesia; de la figura d’en Blai com el self made man. L’autora ens confessa que el nucli de la novel·la, la idea inspiradora, està extreta del conte La reina de les neus, amb la idea de l’amor com l’únic que pot salvar-nos de la gelor del món. Fem referència a les granges d’esclaus que descriu tan vivament, i que no acostumen a sorgir en la narrativa; la Mercè ens informa que es va documentar amb molt detall, i va fer viatges a Cuba, a Matanzas, per trepitjar els escenaris que descriu tan vivament. Comentem que la Susina entra en el retrat de les dones malcasades del segle XIX, com la pròpia Emma Bovary, però amb un germen de rebel·lió que la fa diferent, i és que no deixa de ser una heroïna amb una altra mirada de dona.

Mercè Carandell, l’escriptora

L’escriptora Mercè Carandell / Font: mercecarandell.com
L’escriptora Mercè Carandell / Font: mercecarandell.com

Es parla, també, del retrat de la Ramona-Gisela, la prostituta que és, de fet, l’únic amor del marit de la Susina, el baró Francisco, un personatge entranyable que tant es mostra com una dona de poble –que li fa de llevadora a la Susina-, com una seductora ex ballarina del Folies Bergère, ben situada en la imatgeria eròtica del baró.

Preguntem també si el Tremujals de la Noguera, fictici, de la novel·la, està inspirat en alguna població coneguda, com podria ser Vilafranca del Penedès –sembla ser que sí- i seguim comentant molts aspectes de l’obra, dels personatges i també de la pròpia vida i de la família de l’autora, que generosament ens n’ofereix algunes pinzellades plenes d’interès, i ens emparaula a seguir les investigacions de la periodista Tate Cabré al voltant dels indians i del comerç d’esclaus en el segle XIX.

I ens acomiadem fins a la propera sessió, que ja serà pels volts de Nadal!

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Funny Girl