CI Dones i Feminismes i Lgtbiq+II. Novetats
Després de l’anterior article, continuem amb aquest segon que dediquem a informar-vos sobre les darreres adquisicions dels CI Dones i Feminismes i Lgtbiq+II. Novetats.
Iniciem amb dos llibres dedicats a la maternitat,
Lo hago como madremente puedo. Andrea Ros
En aquest llibre l’autora ens parla sobre la maternitat, una nova situació en què es troben totes les dones quan decideixen portar una nova vida al món. Aquest acte tan transcendental en la vida d’una dona i al mateix temps tan important no ha tingut la visibilitat, ni se n’ha parlat de manera clara durant molt de temps. Amb Lo hago como madremente puedo, Andrea Ros es dirigeix a les dones perquè puguin entendre què passa durant l’embaràs i que al mateix temps sigui una baula de comprensió.
Durant les dues-centes cinquanta-sis pàgines es recorre el viatge des de la gestació del nadó fins a l’etapa de la lactància i la criança.
Andrea Ros també ha creat la comunitat de doules, Madremente, amb un punt de trobada al refugi de les mares.
Maternidades precarias. Diana Oliver
Silvia Nanclares, prologuista, diu:
A través de los puntos certeros de sus interrogaciones, llenos de imágenes, reflexiones, citas, cavilaciones y memoria, Diana nos abre el disco duro de su maternidad, sus reflexiones, investigaciones y lecturas para que nos reflejemos en ella. Su casa desordenada, como la mía; su lengua fuera, como la tuya; sus insatisfacciones y expectativas frustradas, como las de todas; dudas y contradicciones que conviven con el profundo goce y amor que la maternidad le (nos) proporciona. Necesitamos más madres preguntonas, más madres reflexivas, más maternidades puestas al sol, al aire, con las heridas fuera hasta que se haga costra en compañía, con el gozo al aire para que se sepa todo, y no solo la dificultad implícita, las quejas y los miedos insalvables.
Fragment del pròleg, Las preguntas adecuadas, pàg. 17
Seguim amb dos assajos que reflexionen sobre les diferents formes d’injustícia que pateixen les dones,
Un feminisme descolonial. Françoise Vergès
L’autora proposa un projecte transformador on l’emancipació de les dones és inseparable de la transformació de tota la societat i sobretot de les lluites contra el racisme, el classisme i les múltiples relacions de colonialitat.
Parteix del terme “feminisme civilitzatori” que abraça el discurs en què identifica l’alliberament femení amb la integració a més de l’adopció dels valors d’una abstracta “cultura occidental” blanca, cosa que ha provocat l’infantilització i la inferioritat de les dones migrants i racialitzades, convertides en objecte de tutela per part de les seves germanes blanques.
Segons ella, aquest fet posa en perill el projecte polític del feminisme, al qual només té veu una minoria privilegiada.
Un feminisme descolonial és el mitjà de denuncia d’aquesta situació anòmala i al mateix temps injusta.
.
La idea que les dones no tenen passat, que no tenen història, sens dubte significava que en tenien, però que havia estat bandejada, amagada, ocultada i que la feina de les feministes era retrobar-la i donar-la a conèixer. Aquesta tasca d’arqueologia, de redescobriment, de reapropiació, continua i és fonamental.
Fragment, pàg 109
Males fembres pecadores? Sol Abejón Olivera
Per mitjà de la reconstrucció històrica de la Casa de les Egipcíaques a Barcelona, Sol Abejón posa el focus en l’experiència de les dones preses, per la seva condició de dones i per delictes sexuats des dels darrers segles medievals finas al segle XIX. Si les dones qüestionaven l’ordre social del pare i, a més a més, la moral cristiana eren motius suficients per tancar-les a la presó de les Egipcíaques.
.
A continuació us transcrivim un fragment,
Sí que m’interessa, en canvi, el rastreig i la combinació d’històries específiques, estudis empírics i anàlisis concrets. És des d’aquí, des d’aquesta necessitat de reconstruir històries específiques, com la de la institució carcerària de la Casa de les Egipcíaques de la Barcelona medieval i moderna, del lloc on parteixo en aquest intent d’acostament a la història del càstig i en concret del càstig cap als cossos sexuats en femení, a parti d’un enfocament abolicionista radical i feminista. I aquest intent significa també conflicte, tensió i compromís constant, i suggereix desenllaços únics per la particularitat que té.
Fragment, cap. 3, La vasta teranyina de la cultura del càstig, pàg. 71
Acabem amb un llibre del CI LGTBIQ+,
El genio lésbico. Alice Coffin
Competentes o compatibles?
Sin embargo, es necesario que estos grandes machos blancos, como los llamamos en nuestros panfletos, sigan promoviendo la diferenciación por sexos, práctica que perpetúan desde hace siglos. (…) ¿Cómo se justifica su dominación y exclusión de los otros? Han inventado una palabra clave que se supone que neutraliza las críticas: la competencia.
Fragment, pàg 25
En aquest assaig personal, Alice Coffin parla sobre el seu activisme dins del grup feminista La Barbe, l’objectiu del qual és el de denunciar el monopoli del poder, del prestigi i, també dels diners per part d’uns pocs milers d’homes blancs.
I finalment, desitgem que aquesta petita aproximació als CI Dones i Feminismes i Lgtbiq+II, us hagi estat profitosa!
