Virginia Woolf

Virginia Woolf

Adeline Virginia Stephen nascuda el 25 de gener de 1882, al si d’una família benestant de Londres, és considerada una de les més destacades figures del modernisme literari del s. XX.

No va poder rebre estudis universitaris, ja que segons la mentalitat victoriana, malgastar diners en l’educació superior d’una dona era impensable.

Yo no puedo recuperarme esta vez”: el adiós de Virginia Woolf - La Tercera

Tot i així, la seva tècnica de monòleg interior i el seu estil poètic es consideren com unes de les contribucions més importants de la novel·la moderna.

El dret de les dones a estudiar en igualtat de condicions que els homes va esdevenir un dels pilars dels seus escrits feministes.

Vida de Virginia

La infantesa de Virginia va estar marcada per l’art, la política i per un ambient lliberal.

Als tretze anys patí la mort de la seva mare i dos anys més tard la mort de la seva germana Stella.

Quan Virginia tenia 23 anys també va perdre al seu pare.

Aquestes circumstàncies marcaren de manera decisiva a l’autora tant a nivell personal com literari ja que trobem sempre la presència de la mort en les seves novel·les.

La biografía definitiva de Virginia Woolf

Virginia i els seus germans es van instal·lar al barri londinenc de Bloomsbury, d’on agafaria el nom el cercle de tertúlia dels dijous que va promoure el seu germà Thoby amb els seus companys de Cambridge.

Grup de Bloomsbury

El grup de Bloomsbury va reunir poetes, crítics, economistes, artistes i filòsofs que arribarien a formar el clan més influent i prestigiós de l’època.

Escriptors com Forster o Strachey, l’economista Keynes, el pintor Grant, els filòsofs Bertrand Russell i Ludwig Wittgenstein o la líder del moviment sufragista Emmeline Pankhurst, entre d’altres, van ser tertulians habituals.

El Grupo de Bloomsbury - Escritores.org - Recursos para escritores

Aquestes tertúlies obriren un nou món per a Virginia i es veié envoltada d’idees sobre la igualtat, el feminisme, l’acceptació de l’homosexualitat i la bisexualitat, l’amor per l’art, el pacifisme  i l’ecologisme.

Hi conegué Leonard Woolf amb qui es casà l’agost de 1812 i amb qui el 1917 va fundar la Hogarth Press.

Aquesta editorial familiar, a més de promoure la literatura d’avantguarda i les traduccions a l’anglès de les obres més innovadores d’Europa, va permetre a Virginia publicar els seus llibres amb total llibertat.

Mrs. Dalloway i Al far

De la seva obra destaquem Mrs. Dalloway  que representa l’entrada de Woolf a la seva maduresa artística i personal.

Mrs. Dalloway (1997) Película - PLAY Cine

En aquesta novel·la l’autora parla dels temes que més la van preocupar al llarg de la vida: la cultura patriarcal, la pèrdua d’identitat de la dona casada, la solitud, l’enyorança de la joventut perduda, la malaltia mental, els traumes de la guerra, la manca de vida sexual i el suïcidi com a fugida de l’absurditat d’aquest món.

Després l’obra de Woolf es tornà cada vegada més poètica, més visionària, d’una clarividència sorprenent.

Al far escrita l’any1927, és considerada per la pròpia autora com el millor llibre que va escriure mai.

Un faro iluminó a Virginia Woolf y otro podría haber salvado a Foster  Wallace

Hi evoca la història de la seva família, servint-se de la tècnica impressionista per retratar els personatges familiars de manera magistral. És una obra d’una lucidesa extraordinària sobre el significat de la vida, la fugacitat del temps i la complexitat de les relacions humanes.

Llegat literari

Amb vuit novel·les escrites i  més d’una trentena de llibres d’altres gèneres, Virginia Woolf continua sent una de les escriptores més influents de la literatura, l’autora que més revolucionà la narrativa  del segle XX i qui més defensà els drets de les dones a través dels seus textos.

Crisis de neurosi

Potser el fet d’haver davallat a les profunditats de la bogeria en les seves repetides crisis de neurosi va donar a Woolf la lucidesa necessària per escriure alguns dels textos més clarividents de la literatura universal.

Potser es tractava de la mena de lucidesa que només poden tenir les persones que són víctimes de trastorns mentals.

La literatura va ser per a Woolf el seu espai de llibertat, el seu bàlsam enmig de l’absurditat i la brutalitat del món en què li va tocar viure. 

Havia dedicat la seva vida a la literatura, potser fins a un extrem malaltís. 

Virginia Woolf - Revista Mètode

Virginia Woolf acabà amb la seva vida, suïcidant-se al riu Ouse el 28 de març de 1941.

Aayla Green