Lo leo muy negro. Antonio Lozano

Aquesta setmana, d’entre les novetats de Gènere Negre que us oferim des de la biblioteca, hi destaquem Lo leo muy negro. Travesías por crímenes reales e imaginarios, d’Antonio Lozano.

No es tracta de cap novel·la, sinó “d’un assaig sobre ficció, crim i vida“. El seu autor és un expert en el gènere. No en va, fa vint-i-cinc anys que hi té relació tant per la seva activitat com a periodista com també pel seu rol d’organitzador de festivals, com a editor i com a director de la col·lecció Serie Negra de RBA.

En paraules del mateix Antonio Lozano, la proposta de la seva editora va ser que escrivís una novel·la, però finalment, del seu gran coneixement sobre la matèria policíaca en va sorgir aquest assaig.

A Lo leo muy negro, Lozano barreja autors, personatges ficticis i casos reals en el seu afany per analitzar l’estat del gènere literari criminal. No dubta, en la seva extensa anàlisi, a destacar-ne tant els punts forts com també els febles. D’entre els primers, la indubtable qualitat literària d’alguns autors, com ara Dennis Lehane o James Ellroy, que encara hi ha qui s’hi nega a reconèixer. D’entre els segons, la sobreproducció, per una banda, que sovint dona cabuda a títols de dubtosa qualitat i, per una altra banda, el màrqueting ferotge. Un màrqueting que en ocasions qualifica de “negra” qualsevol novel·la en què hi hagi un mort, malgrat que no s’hi desenvolupi cap tipus d’investigació.

Què hi podem trobar?

Lo leo muy negro està format per capítols breus de fàcil lectura en què hi podem trobar, per exemple:

L’origen de la Síndrome d’Estocolm, amb Patty Hearst (neta del magnat William Randolph Hearst, segrestada als anys setanta) com a la seva exponent més coneguda.
Un exemple de crim perfecte, com el que Scott Turow va descriure a la seva novel·la Inocente.
Autors i personatges clàssics del gènere negre i policíac, com ara Capote, Hammett, Philip Marlowe o Sherlock Holmes.
Referències al mitjà àudiovisual i a la influència que cinema o televisió han exercit sobre la novel·la negra i viceversa.
“Fenòmens” com els assassins en sèrie que fascinen i provoquen rebuig a parts iguals.

Lo leo muy negro interessarà, de ben segur, els lectors habituals de novel·la negra i policíaca que vulguin saber-ne una miqueta més. Ja podeu agafar el llibre en préstec!