La natura ens dona vida! Setmana de la Natura, 2021

Dues efemèrides emmarquen la Setmana de la natura, 2021. S’inicia el 24 de maig, Dia Europeu dels Parcs i acaba el 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient. El lema d’aquesta sisena edició és La natura ens dona vida!, per tant, s’ha d’intentar reduir la pèrdua de biodiversitat. El 75% de la fauna i la flora de Catalunya estan en risc! Llegir aquesta xifra és esfereidor. Per això cal que la població es conscienciï d’aquest perill que tenim ben a prop.

Des de l’administració s’intenta dur a terme un seguit de projectes que beneficiïn tot aquest potencial natural que està en risc, però són les petites organitzacions de pobles i ciutats de Catalunya les que més fan amb els seus projectes duts a terme pels amants reals de la natura. És per quest motiu que avui us parlarem d’un projecte ben proper: la Plataforma Defensem l’Ortoll de Vilanova i la Geltrú, que s’inclou dins de l’associació Garraf Coopera.

Garraf Coopera

Garraf Coopera es va crear l’any 2011, la qual cosa vol dir que aquest any 2021 celebra el seu desè aniversari. Els seus àmbits de treball són projectes de cooperació internacional, sensibilització, economia social i medi ambient.

Plataforma Defensem l’Ortoll

La Plataforma Defensem l’Ortoll es crea per defensar la zona de l’Ortoll. Aquest espai és una zona verda de 98 hectàrees situada al sud-Oest de Vilanova i la Geltrú, a 10 minuts del centre de la ciutat. És una de les últimes zones verdes sense urbanitzar del litoral català. La major part del sol és urbanitzable i, fins fa poc, es trobava en estat d’abandonament i degradació.

setmana de la natura - La natura ens dona vida! Setmana de la Natura, 2021

Per la custòdia d’aquest territori s’han signat acords amb propietaris públics i privats dels terrenys amb els objectius:

En primer lloc, afavorir la implantació d’un mosaic agroforestal típic del paisatge vegetal del Garraf.

En segon lloc, recuperar espais com a prats de pastura.

En tercer lloc, plantar en els camps actualment en desús els cultius propis de la zona: vinya, olivera, garrofer.

Finalment, restaurar els antics camins ramaders i camins rals d’unió entre poblacions (camí ramader de la Marina que arriba fins al municipi de Llívia) i els antics marges de pedra seca que els delimiten. Aixi com les barraques de pedra seca que es troben al terme municipal de Vilanova i la Geltrú.

La major part d’accions, però, les duen a terme voluntaris que col·laboren arranjant camins, plantant, donant a conèixer un espai ple de natura i que s’ha de preservar.

Recuperació de barraques de pedra seca

En Tomàs Lleó és un dels voluntaris que es dediquen a la recuperació de murs i de barraques de pedra seca que hi ha a la zona del terme municipal de Vilanova. Hem quedat amb ell per tal que ens expliqui la seva experiència i a qui agraïm la seva col·laboració.

Primers comentaris

En primer lloc, ens comenta que l’arquitectura tradicional de pedra seca és un patrimoni paisatgístic predominant i identitari a bona part dels paisatges rurals propers a la mediterrània.

El 28 de novembre de 2018 es va declarar la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

A la comarca existeix un importantíssim patrimoni rural de pedra seca que dibuixa el paisatge: barraques, marges, murs, pous, forns, sínies…

Però malgrat els seus diversos valors (ecològics, estètics, històrics i identitaris), es troba immers en una dinàmica d’abandonament que comporta el seu deteriorament i destrucció.

**Tomàs, quan descobreixes Garraf coopera i la Plataforma defensem l’Ortoll?**

Sempre m’ha agradat anar a caminar pels voltants de Vilanova i la Geltrú, ja fa uns quants anys, ben bé no em recordo, passant pels camins de Sant Gervasi anava observant com “algú” anava fent camí, desbrossant i arreglant marges. Un dia parlant amb un amic em va dir que havia vist publicat que es reunien un grup de gent per a treballar cada tercer diumenge de mes, i un d’aquests tercers diumenges em vaig presentar i vaig començar a ajudar a posar pedres i tallar herbes. La meva relació amb la plataforma ha estat i és intermitent, a vegades penso que hauria d’ajudar-los més, però jo tinc altres projectes. La feina que fan és impagable, han recuperat uns espais que podríem dir que fins fa poc eren invisibles per a la ciutat, són uns artistes!.

Què et va engrescar a dur aquesta tasca?

Si et refereixes a la tasca de recuperació de molasses, és una cosa que feia molts anys que ho volia fer, però necessitava una empenta que ara he rebut, per mitjà de la col·laboració d’amics.

Des de quan t’hi dediques?

Suposo que comença d’una forma inconscient. Els pares van comprar un terreny i a la part de darrere hi havia unes terres abandonades d’un pagès (va ser el meu pati de jocs d’infància) eren uns camps plens de marges, murs i amb elements com escales, rampes,… i una màgica barraca, al bell mig.

La pedra et crida, et connecta amb el passat, et porta als orígens de la nostra cultura, del nostre paisatge.

De petit, als estius al terreny jugava amb els veïns fent barraques amb pedres i els sostres els cobríem amb branquetes i amb fulles de pins.

De més gran, vaig començar a refer els marges del terreny dels pares i em vaig aficionar.

La confirmació que això agrada

El que em va engrescar molt i em va confirmar que allò que m’agradava era valorat per a molta gent, va ser quan vaig descobrir la gran varietat d’entitats que es dedicaven al seu estudi i restauració i en especial el treball de l’entitat del Drac Verd de Sitges, a traves del seu llibre de “Barraques de Pedra Seca de Sitges i el Garraf”.

Durant aquest temps he reparat i construït marges d’algunes parcel·les d’amics i veïns, també he participat en algunes jornades de construccions de marges.

Totes aquestes experiències m’han portat amb l’ajuda d’altres persones a iniciar un projecte per mantenir, restaurar i divulgar aquest patrimoni.

Quin és el procediment que se segueix per a restaurar una barraca o “mulassa”?

Abans de res m’agradaria fer un petit apunt sobre el nom de “Mulassa” que és com anomenem a les barraques a Vilanova i la Geltrú.

Segons el “Lèxic del parlar del Penedès” de l’Institut d’Estudis Penedesencs, la forma molassa —que sona [mu’lasə] en aquesta zona— tindria tres accepcions: 1. Pedra idònia per a les construccions de pedra seca. 2. agric. topon. local. A Vilanova, barraca de pedra seca. 3. Motlle de fusta per a la construcció de revoltons.

Per tant, crec que la forma ortogràfica correcta per anomenar a la barraca de vinya a Vilanova i la Geltrú hauria de ser molassa.

PROCEDIMENT

Primer de tot t’ha d’agradar l’espai (l’entorn) i el disseny de la barraca, pot sembla que totes són iguals, però totes tenen la seva pròpia personalitat.

En segon lloc, desbrossem tot l’entorn mirant de mantenir el màxim d’arbustos i arbres de tot el voltant, anem tallant per capes i això ens permet no malmetre l’entorn.

En tercer lloc, retirem totes les parts de la molassa derruïda i classifiquem les pedres per dimensions i característiques (planes, llargues, petites, etc.), això ens facilita la feina de triatge sense més esforç del necessari.

Per últim, anem construint amb la nostra manera de fer personal, intentem encaixar-les com un trencaclosques (amb paciència) i col·locar-les amb la major superfície possible (horitzontals i verticals), això dóna molta estabilitat al mur. També ens agrada treballar (picar) la pedra.