After Dark. Haruki Murakami

After Dark. Haruki Murakami

Els membres del Club de Lectura La Crisàlide es van reunir virtualment el passat dimecres dia 17 de febrer. En aquesta ocasió, l’obra a comentar va ser After Dark, de l’autor japonès Haruki Murakami.

La tertúlia: 17 de febrer de 2021

Una setmana després del previst, per dificultats de connexió telemàtica, ens hem pogut trobar virtualment la Neus Solé, en Josep Maria Olivar i jo mateixa, amb la presència de l’Esther Bruna animant-nos en la sessió i l’intent d’assistència de l’Antònia Badell, a qui hem vist una mica, però malauradament no hem pogut sentir.

També Mary Carmen Paredes ha excusat la seva assistència, però ens ha enviat un whatsapp que ens transmet el seu posicionament lector: “El llibre de Murakami m’ha agradat molt, tot i que soc fan de Murakami i tot el que llegeixo m’agrada. “After Dark” és Murakami Total. El seu món literari, irreal? oníric?, li pots dir com vulguis, però és autèntic.

Ah, i sobre tot la música, que no falta mai en cap dels seus llibres! Per mi, chapeau!

Sessió del febrer del Club de Lectura La Crisàlide
Sessió del febrer del Club de Lectura La Crisàlide

Comencem la tertúlia demanant l’opinió de la Neus, que comenta com el pas del temps durant aquesta llarga nit en què transcorre l’obra (marcada, fins i tot, amb uns rellotgets que emmarquen cada capítol), es fa efectivament molt lent, és una nit inacabable, minuciosa, solitària, una nit on passen moltes coses –algunes de terribles, com la violació de la pobra prostituta xinesa al love hotel Alphaville– i que sembla que no s’acabi mai. Durant tota la novel·la, una de les protagonistes, l’Eri Assai–la germana de la Mari, l’autèntica protagonista, de fet- simplement dorm; ha decidit dormir sempre, no despertar-se més que per a l’indispensable, i a la seva habitació hi ha una pantalla de televisió apagada que de vegades es connecta i on, de vegades, es trasllada ella.

Els membres del club comenten l’obra de Murakami

Per a la Neus, això té un clar simbolisme amb l’hermetisme a què ens condemna la societat telemàtica. També parlem del paper d’en Takahashi, el noi que acompanya la Mari en aquesta llarga nit; encara que, a priori, estava impressionat per la germana, més guapa i seductora, acaba sentint-se atret per la reservada i misteriosa Mari. Així mateix, apareix el personatge d’en Shirakawa, el client de la prostituta xinesa, que enfurismat perquè a la pobra noia li ha vingut la regla, la colpeja sense pietat, li agafa la roba i li pren el mòbil.

Després, en la vida diària, és un home casat, atent i pulcre, que amaga en el seu interior un sàdic ple de fredor.

Algunes de les novel·les de l’autor…

En Josep Maria comenta com aquesta novel·la, que al principi li queia de les mans, de mica en mica li va anar guanyant intensitat a causa precisament del moviment i de la manera de ser dels personatges. Comenta com tots són molt solitaris, faltats d’orientació.

Comentem que l’univers Murakami sempre acostuma a funcionar així: amb personatges que, d’alguna manera, no encaixen en la societat japonesa –i sempre hi sol haver algun músic, en aquest cas en Takahashi, que toca jazz amb el seu trombó– i amb d’altres que, aparentment, formen part de l’engranatge però tenen alguna peça encallada, com el sàdic Shirakawa, o la pròpia Eri, tan bonica i elogiada, però que ha decidit apartar-se del món per dormir.

Parlem d’altres obres de l’autor, com “Tòquio Blues”, el seu primer èxit, tota ella potser més rodona i aconseguida; de la monumental “1Q84”, una rèplica nipona al 1984 d’Orwell i de “La mort del comanador”, on una figureta singular d’un quadre famós surt de la pintura, s’apareix i en certa manera guia el protagonista, també pintor. És sabut que Murakami ha estat criticat al seu país per ser “massa occidental”; potser precisament per això ens agrada aquí, encara que de fet no coneixem el món asiàtic.

I ens acomiadem fent vots per retrobar-nos, el 10 de març, amb el comentari de “Pedres Blanques” de Rosa Maria Prat, a qui preguntarem si podria acompanyar-nos en aquest format videopresencial.

L’autor: Haruki Murakami

Nascut a Kioto (1949), visqué gran part de la seva joventut a Kōbe. El pare era fill d’un monjo budista, mentre que la mare és filla d’un mercader d’Osaka. Ambdós ensenyaven literatura japonesa.

Des de la joventut, Murakami va estar molt influït per la cultura occidental, en particular per la música i literatura. Va créixer llegint nombroses obres d’autors estatunidencs, com Kurt Vonnegut, Richard Brautigan i Jack Kerouac. Són aquestes influències occidentals les que sovint distingeixen Murakami d’altres escriptors japonesos.

Escriptor japonès Haruki Murakami

Estudià literatura i dramatúrgia grega a la Universitat de Waseda (Soudai), on conegué la seva dona, Yoko. La seva primera feina va ser en una botiga de discos (igual que un dels seus personatges principals, Toru Watanabe de Norwegian
Wood
). Abans d’acabar els seus estudis, Murakami obrí el bar de jazz “Peter Cat” a Tòquio, que romangué obert entre 1974 i 1982. El 1986, després del gran èxit de la seva novel·la Tòquio blues, abandonà el Japó per a anar a viure a Europa i a Amèrica. El 1984 va canviar la seva residència a Fujisawa (Kanagawa), Tòquio, per Oiso (Kanagawa), a aquest canvi van seguir una sèrie de viatges a Itàlia i Grècia. El 1991 va impartir classes a la Universitat de Princeton (Nova Jersey) primer com a docent convidat, després com a professor convidat. El juliol
de 1993 va ser contractat per la Tufts University a Medford (Massachusetts).

Tornà al seu país el 1995 arran del terratrèmol de Kobe, la ciutat de la seva
infantesa, així com l’atac de gas sarín que la secta Aum Shinrikyo perpetrà al metro de Tòquio, fets sobre els quals escriuria. En l’actualitat resideix a Oiso des del 2001.


El 2011 li va ser concedit el Premi Internacional Catalunya.

El llibre: After Dark

Murakami és d’aquests autors que causen cert respecte entre els que no coneixen la seva obra. Les novel·les de l’escriptor japonès tenen fama de confuses, pretensioses, i estranyes. Al capdavall, a l’habitual equívoc que és llegir (durant el qual reinterpretem de forma inexacta les paraules d’una altra persona) hem d’afegir les evidents diferències culturals . Els japonesos ni pensen, ni senten com els europeus. Això es materialitza en la necessitat que hi hagi notes en els seus llibres per explicar termes com hikikomori, otaku, o kokoro.

Coberta de la novel·la After Dark

No obstant això, introduir-se en la narrativa de Haruki Murakami és molt més fàcil del que pugui semblar. I en la majoria dels casos una experiència molt agradable. Per a això, és molt recomanable llegir la novel·la curta After Dark (ア フターダーク Afutā Dāku en japonès ), anomenada així per la cançó de jazz Five Spot After Dark , de Curtis Fuller. Aquesta peça impregna les poc més de 240 pàgines d’una novel·la que, amb delicadesa però fermament, ens porta de la mà per la nit plena de vida de Tòquio . En el pitjor dels supòsits, ens servirà per saber si vam congeniar o no amb l’autor. Encara que la majoria s’enamorarà del món oníric de Murakami.

(Ressenya de M. Escabias, a la web digital Actualidad Literatura)

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Si voleu, podeu llegir el díptic complet de la sessió. Només cal que feu clic a continuació:

A les Biblioteques de Vilanova podeu agafar en préstec moltes de les novel·les d’ Haruki Murakami. Podeu consultar la seva disponibilitat al catàleg Aladí.

En format digital, també podeu agafar en préstec alguns dels seus llibres a eBiblio.

Funny Girl