Jean-Claude Carrière
Jean-Claude Carrière, un dels guionistes de cinema més importants del segle XX, va morir ahir a París.
Col·laborador de directors com Luís Buñuel, Milos Forman, Jean-Paul Rappeneau, Louis Malle, Volker Schlöndorff i molts altres, Carrière va estar actiu fins el 2020. Aquell any va signar el guió de la pel·lícula ‘Le sel des larmes’ de conjuntament amb Philip Garrel.
Infància i joventut
Carrière va néixer a una família de viticultors del sud de França i hi va viure fins als catorze anys, quan la família es va traslladar a Montreuil, al nord de París. Va estudiar literatura i història però aviat es va dedicar plenament a l’escriptura.
L’any 1957 va publicar la seva primera novel·la ‘Lézard’. També va conèixer a cineastes com Jacques Tati i Pierre Étaix amb qui va dirigir alguns curtmetratges. Amb Étaix va guanyar un Oscar al millor curtmetratge per ‘Heureux anniversaire’ en 1962.
Luis Buñuel
Carrière va conèixer Buñuel al Festival de Cannes de 1963. Buñuel cercava un guionista perquè l’ajudes a escriure Diario de una camarera i van iniciar una col·laboració que va durar dinou anys fins a la mort del cineasta.
Junts van escriure els guions que donarien pas a les pel·lícules Belle de jour (1967), La vía láctea (1969), El discreto encanto de la burguesía (1972), El fantasma de la libertad (1974) i Ese oscuro objeto del deseo (1977).
Altres guions
La feina amb Buñuel seria l’inici d’una llarga carrera en la qual va participar a pel·lícules com Milou en mayo, La piscina, Valmont, El tambor de hojalata o Danton, entre moltes altres.
Adaptacions
Carrière també va signar les adaptacions de La insoportable levedad del ser a partir de la novel·la de Milan Kundera, que molts consideraven impossible de portar al cinema, i Cyrano de Bergerac, en la versió de Jean-Paul Rappeneau que va protagonitzar Gérard Depardieu.
Vincles amb Espanya
Carrière tenia forts vincles amb Espanya, més enllà de la seva col·laboració amb Buñuel. En els seus inicis va ser guionista sense crèdit de Jesús Franco a dues pel·lícules, Miss Muerte i Cartas boca arriba.
L’any 1973, va escriure els diàlegs de la versió original francesa de Tamaño natural, de Luis García Berlanga i també va col·laborar amb Fernando Trueba al guió de la seva pel·lícula El artista y la modelo (2012).
Per això, el Govern espanyol li va lliurar la medalla de l’Ordre de les Arts i les Lletres d’Espanya l’any 2011.
Un dels seus darrers guions ha estat el de la pel·lícula de Louis Garrel Un hombre fiel amb el que van guanyar el Premi al Millor Guió del Festival de Sant Sebastià el 2018.
La pel·lícula forma part del donatiu del Cineclub Sala 1. Trobareu més informació al nostre blog.
