Perles cultivades. Mercè Foradada
La tertúlia: 25 de novembre de 2020
Després d’obrir el Club, a l’octubre, amb una tertúlia presencial al voltant de “Sis nits d’agost”, de Jordi Lara, la sessió de novembre ens va pescar una altra vegada amb les restriccions per la Covid-19, de manera que vam haver de fer la tertúlia en format virtual.
Comptàvem amb la presència de l’autora, Mercè Foradada, de la bibliotecària i organitzadora de les sessions virtuals del Club, Esther Bruna, i de mi mateixa com a conductora…però ens va faltar un xiquet de públic, per no dir molt! Al capdavall, els lectors i lectores no es van poder connectar.
Vam parlar de literatura amb la Mercè Foradada, però, que sempre és un plaer. Vaig comentar-li la intensa actualitat de la seva novel·la, “Perles cultivades” (2018), una novel·la que narra la insatisfacció d’una psicòloga, Lluïsa Jubany, que ha demanat un any sabàtic per fer un estudi sobre la bondat. Cerca models de bondat, patrons de gent bondadosa en la literatura, la història, el cinema, l’actualitat. No ho aconsegueix, i, decepcionada, acaba fent de voluntari al camp de refugiats de Zaatari, a Jordània. Retorna a Barcelona disposada a donar un nou enfocament a la seva vida, i es troba que la gent que va deixar –el seu pare, el seu amic des de la infància, en Jordi- ha canviat i també està més disposada a ajudar-la. Junts emprenen la reforma d’unes cases en un poble gairebé abandonat, Remullà, per acollir alguns nens refugiats que els envien de Zaatari.
Transcric, tot seguit, alguns correus dels lectors del Club i de “Perles Cultivades”:
Hola, soc Ramon Also i demà no podré estar connectat, però faig arribar un petit comentari de “Perles cultivades”. Quan vaig començar a llegir el llibre pensava que no l’acabaria ja que no és el tipus de lectura que a mi agrada, però vaig seguir i a final de la primera part vaig veure que es posava interessant, la segona part em va agradar molt, veig que l’ autora ha fet una bona documentació de les ONG als camps de refugiats i al finalitzar la tercera part crec que és el desenllaç d’una tragèdia clàssica grega (presentació, lio i desenllaç)
Bé, una lectura que encara que em va costar començar estic content d’haver acabat.
(Toni Murillo) He clicado al link pero me pide una app que no tengo ni puedo entrar en ella. Lo siento. El libro me ha gustado, sobretodo la segunda parte. Muy interesante. Me pregunto si habrá algo de vivencia de la autora en toda esta búsqueda. Gracias y besos para Merche Foradada. Nos conocemos desde hace mucho tiempo.
(César Verdejo) Benvolguda, demà no podré connectar-me per videoconferència amb la Mercè i companyes i companys del Club de Lectura.
Et prego que ho posis en coneixement de la Mercè.
Una salutació cordial per a totes i tots,
César Verdejo.
També la pròpia Esther ens va enviar unes paraules:
Benvolguda Maria Rosa,
Ha estat un plaer i ja us ho he dit. Em comprometo a llegir el llibre , la bondat és un tema qui “me tient à coeur” comme diriem en francès.
M’ha sabut molt greu que cap usuari es connectés però això de les noves tecnologies ja se sap. No ens hem de desanimar!
T’envio un pantallazo record!
Fins molt aviat i una abraçada!
I fou l’Esther qui, al final, va trobar un escrit de la Rosa Llop, en el moment de tornar el llibre, que també us transcric:
Per a mi és molt interessant i fa infinitat de reflexions. Tots els nostres problemes queden ridículs veient tot el que diu. Està molt ben doumentat i molt ben escrit, i m’agrada, encara que costa de llegir. No puc llegir gaires capítols seguits perquè hi ha massa coses de cop, difícils d’assimilar. És cert que ens estem deshumanitzant i tornant egoistes, és impossible poder posar-nos en la seva situació.
Així doncs, a veure què ens depara el mes de desembre, on comentarem “El cel no és per a tothom”, de Marta Rojals.
Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.
Si voleu llegir el díptic de la sessió amb tota la informació sobre l’autora i el llibre, podeu fer clic a continuació:
A les biblioteques de Vilanova i la Geltrú, hi podeu trobar molts altres llibres de la Mercè Foradada, escriptora de capçalera de l’Armand Cardona Torrandell. Podeu fer una ullada al catàleg Aladí.
Així mateix, també podeu llegir el díptic que la Maria Rosa Nogué va preparar sobre el llibre de la Marta Rojals, El cel no és per a tothom.
