Club de lectura de Ciència Ficció: La fi de la infancia

Club de lectura de Ciència Ficció: La fi de la infancia

Dilluns va començar un nou curs del Club de Lectura de Ciència Ficció, amb moltes ganes i il·lusió. Es va comentar la lectura d’estiu, el llibre “La fi de la infància” d’un dels grans autors de la ciència ficció: Arthur C. Clarke, escriptor, divulgador, inventor matemàtic i físic.
A cavall entre la ciència i la filosofia, l’escriptor britànic és el creador de la mítica “2001: una odissea espacial” portada al cinema per Stanley Kubrick. Va crear un món en el qual les seves històries impactants van ser precursores d’un futur del que ara som testimonis.

La fi de la infància

El fin de la infancia - Club de lectura de Ciència Ficció: La fi de la infancia

Al llibre comentat Clarke plantejava una història totalment diferent a tot el que s’havia escrit fins aleshores. Des de qüestions filosòfiques bàsiques sobre l’origen de l’home fins a quina és la seva destinació i el seu lloc en l’univers, tot això explicat des d’una visió realística dels anys cinquanta.

La fi de la infància“, publicat el 1953 dins de la seva etapa utòpica humanista, està estructurat en diverses parts i cadascuna d’elles és com una nina russa. Comença presentant-nos l’inici d’una possible conquesta de l’espai per l’ésser humà en temps de la guerra freda, amb la lluita dels bàndols per ser els primers. Amb tot una nau gegantina tapa el sol i dóna un gir a la història.

Continua amb les relacions de la humanitat amb aquests supersenyors, com reaccionem davant d’ells i com van imposant la seva llei sobre nosaltres. S’imposen de forma pacífica a qualsevol intent de rebel·lió de la humanitat però que en cap moment es deixen veure, fins passats cinquanta anys.

Han portat a la terra un govern que imposa la pau i l’harmonia, ja no hi ha gana ni penalitats, no hem de treballar, no hi ha malalties,… Llavors, què passa amb la humanitat en aquesta “Utopia”?

Desenllaç…

Un mago de terramar - Club de lectura de Ciència Ficció: La fi de la infancia

Però el llibre encara dóna una altra volta. Sorgeixen uns nens telepàtics i els supersenyors només són els seus criats. L’evolució de la humanitat passa perquè tots els nens es converteixin en energia i la terra i la humanitat desapareguin. Redoblaments de tambors final…

Hem parlat de la transcendència de la humanitat en el cosmos, d’on venim, de si som nosaltres extraterrestres, de la matèria i de l’energia, de la física quàntica. També de la dictadura, de l’home que necessita reptes per a la seva evolució. Finalment, de les falses utopies, de la globalització, que és just i injust, del poder de la por …

Per a la propera trobada el llibre que es llegirà al Club és “Un mago de Terramar”, de l’escriptora Ursula K Le Guin.

J. Walquer