Eurípides, l’autor tràgic per excel·lència

Eurípides, l’autor tràgic per excel·lència

La tragèdia grega

Sòfocles, Èsquil i Eurípides foren els tres grans dramaturgs tràgics de l’antiga Atenes.

Bust d’Eurípides
Bust d’Eurípides

Eurípides és el següent poeta clàssic de qui us parlarem. I què us en podem dir? No se sap gran cosa d’ell, però a les seves tragèdies hi ha moltes al·lusions a la política contemporània. Per exemple, se sap que era partidari de la moderació i considerava la classe mitjana la més apta per a la conservació l’Estat. En política exterior era enemic d’Esparta, encara que destestava la guerra, es va mostrar entusiasta amb l’expansió imperialista d’Atenes.

A nivell personal, Eurípides es va casar dues vegades i no va ser massa afortunat en la vida matrimonial. Malgrat això, va mostrar un profund coneixement de la psicologia femenina, cosa que el condugué a interessar-se per la situació de la dona d’aquells moments.

Noves idees a l’escena teatral

És l’autor tràgic per excel·lència. Fou un renovador de l’escena teatral. Encara que va acatar els formalismes de la tragedia grega, va introducir una serie de canvis:

  • pròleg. Els tràgics anteriors acostumaven a posar un diàleg dels personatges amb el qual ens introduïen a la situació, Eurípides el canvia per un monòleg d’un personatge, el qual o bé pot desaparèixer de l’obra permanentment o bé continua amb un paper posterior important.
  • epíleg. Introdueix l’aparició d’una divinitat que resol una situació tràgica de difícil solució.
  • personatges. Els mostra davant situacions que els posen al descobert tal com són. Les seves anàlisis psicològiques són magistrals.  Humanitza l’heroi apropant-lo a la realitat del seu temps.

De l’extensa producció teatral d’Eurípides, hem triat dues tragèdies que mostren la psicologia femenina. La primera, Medea, amb uns sentiments contradictoris i complexos alhora, du a terme una acció impensable per a una mare i l’altra, les troianes, són les perdedores de qualsevol guerra a les quals ja no els queda res, es mostren davant l’enemic tal com són. És fascinant com Eurípides tracta aquests personatges femenins, com a través dels diàlegs amb els altres personatges despullen la seva ànima i com a resultat sorgeixen sentiments com la ràbia, la por, l’enveja, la ira, la follia, l’amor, la mort… A més, la seva experiència és atemporal, ja que qualsevol dona actual s’hi pot sentir reflectida.

A continuació algunes de les obres que Eurípides va escriure: Alcestes (438 aC); Medea (431 aC); Heràclides (430 aC); Hipòlit (428 aC); Andròmaca (426 aC); Hècuba (424 aC); La follia d’Hèrcules (424 aC); Les suplicants (424 aC); Ió (418 aC); Les troianes (415 aC); Ifigènia a Tàurida (414 aC); Electra (413 aC); Helena (412 aC); Les fenícies (410 aC); Orestes (408 aC); Ifigènia a Àulida; (406 aC); Les bacants (405 aC)…

Medea

Qui no coneix Medea, qui no sap qui és Medea?

Imatge de Medea i Jason
Imatge de Medea i Jason

Medea és el prototipus de dona que no retrocedeix davant una gran passió. És tant el que sent per Jason, el seu espòs, que quan se sent traïda hi ha un canvi radical en el seu comportament.

Un sentiment tan profund com la gelosia i també l’enveja provoca comportaments imperdonables. Això és el que li passa a Medea que malalta de gelos perquè el seu espòs es casa amb la filla del rei de Corint assassina la futura muller d’ell i els seus propis fills.

Medea diu: ” …. ¡No, por los genios vengadores del Hades! Nunca se dirá que he entregado mis hijos a los ultrajes de mis enemigos. Es absolutamente necesario que mueran, y puesto que es preciso, los mataremos después de haberlos dada a luz. La determinación está tomada y se cumplirá. Ya la corona en la cabeza, la real esposa muere en sus vestidos, lo sé con seguridad. Pero, puesto que en verdad emprendo un camino misérrimo y a éstos envío a uno más miserabel todavía, quiero despedirme de mis hijos. …”

Medea al catàleg Aladí

Medea a l’eBiblio

Dues versions de Medea en pel·lícula a l’eBiblio:

Les Troianes

I de Les Troianes, què en dieu d’aquestes dones que van veure com Troia cremava i desapareixia després que els grecs arribessin en la cerca d’Helena?

Imatge de l’assassinat d’Astianax
Imatge de l’assassinat d’Astianax

Les troianes són la veu de la desesperació, del dolor, de la mort, al mateix temps són les perdedores de la història de Troia. Hècuba, la seva reina, i les seves filles, violades i torturades pels grecs, els vencedors, són considerades un botí de guerra. Els grecs no dubten a sacrificar innocents també. En primer lloc, els fills de totes les dones de la ciutat, per acabar amb l’ assassinat d’Astianax, el net d’Hèbuca fill d’Hèctor de Troia i Andromaca, futur rei de Troia.

Les troianes expressen el seu dolor davant la pèrdua dels marits, dels fills que han anat a la guerra i que ja no n’han tornat. En conclusió, és la repulsa de tota guerra.

Aquest tema universal i vigent encara és la mostra de l’altra vessant de la guerra, la de les dones oblidades i que pateixen un dolor intens i profund, però que no es veu.

A l’última escena Poseidó diu: ‘Ara pagareu. Feu la guerra, mortals imbècils. Destruiu els camps i les ciutats. Violeu els temples, els sepulcres i tortureu els vençuts. Si ho feu així, reventareu. Tots.’

Tot i no haver assolit en vida gaires èxits, Eurípides es convertí, pòstumament, en l’autor tràgic preferit en època hel·lenística. Al mateix temps esdevingué el model a imitar pels dramaturgs llatins i, posteriorment, pels autors neoclàssics.

Catàleg Aladí:

Tragedias, volum I

Tragedias, volum II

Alcestis

El cíclop

Desitgem que gaudiu molt d’aquest clàssic!

Goldfinch