Prudenci Bertrana, pintor

Entre els diferents actes realitzats l’any 2017 dins el marc de l’Any Bertrana amb motiu del 150è aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el 125è de la seva filla Aurora, el Museu d’Art de Girona va organitzar i acollir una exposició temporal sota el nom de “Prudenci Bertrana, pintor” entre els mesos de maig i setembre. Comissariada per Carme Clusellas, directora del Md’A, i documentada per Cristina Ribot, la mostra ha donat fruit, el setembre del mateix any, a un catàleg amb el mateix nom, que esdevé un compendi rigorós dels diferents continguts, referències gràfiques i documentals localitzats en relació a la faceta artística que Prudenci Bertrana va desenvolupar al llarg de la seva vida més enllà de la literatura. És la novetat que us recomanem avui.

La transcendentalitat del llibre “Prudenci Bertrana, pintor”, doncs, rau en el fet que constitueix el (primer) catàleg raonat que recopila acuradament, a més de documentació vinculada a l’activitat artística de Bertrana, les diferents obres d’art que va realitzar durant els seus 74 anys de vida. La recerca ha conduït a la descoberta d’una seixantena d’obres fins aleshores desconegudes pel gran públic i que es difonen per primera vegada en aquest catàleg, permetent la possibilitat de traçar un mapa general de la producció artística bertraniana. Entre aquestes, es compten alguns paisatges dels entorns de Girona i de la comarca berguedana, retrats a l’oli de coneguts i mecenes, i il·lustracions esporàdiques en llibres o publicacions periòdiques de l’època.

Des de la seva formació a l’Escola Llotja de Barcelona durant la dècada de 1880, passant pels inicis laborals com a pintor a Girona en els dos decennis següents, Prudenci Bertrana es va anar forjant una carrera artística molt abans d’entregar-se plenament a la literatura. El 1892 va obrir amb Joan Brull una acadèmia d’art a Girona, en un període en què estava avesat a la pintura de retrats d’encàrrec, alguns de mortuoris, exvots, estendards per a monges o paisatges dels entorns de la capital gironina. El pas del temps el va portar a exercir de professor suplent de dibuix a l’Institut Provincial de Girona, en una època en què començaria a executar els seus millors paisatges, principalment vistes de racons urbans i fluvials de Girona de regust impressionista. A partir de 1912, veient-se foragitat de la ciutat, es traslladarà a Barcelona, essent ja un reconegut escriptor. Pels volts de 1927, pintarà paisatges de la Cerdanya, on estiuejarà amb l’objectiu de guarir la tuberculosi de la seva filla petita, Cèlia. En els anys 1930 farà diverses estades al Berguedà, on pintarà nombrosos quadres de paisatges de la comarca. El Berguedà serà el seu darrer refugi, aquell territori que l’encisarà i que copsarà plàsticament en llenços i fragments de paper en incomptables ocasions.

El catàleg comprèn un total de 14 articles escrits per estudiosos i especialistes en Prudenci Bertrana i la seva vessant artística i/o literària. Oriol Ponsatí-Murlà, comissari de l’Any Bertrana, Glòria Granell, Francesc Fontbona, Adela Garcia, Lluïsa Faxedas, Daniel Montañà, Josep Rafart, Carles Turat, Narcís Figueras, Sandra Adam, Glòria Bosch, Susanna Portell, Antoni Monturiol, Carme Clusellas i Cristina Ribot, són els noms que acompanyen el relat del Bertrana pintor. L’aportació dels articulistes permet oferir una visió holística de la figura d’aquest artista, que se centra no només en la producció artística que va realitzar Bertrana durant la seva vida, sinó també en la seva concepció teòrica de l’art, en les analogies esdevingudes entre els dos camps que va explorar més, la literatura i la pintura, en una perspectiva que analitza psicològicament el personatge, o bé en la importància del paisatge a partir de la seva pintura.