Fins als borbons! 38 dibuixants emPalmats

“Si finalment resulta que és delicte riure’ns de la família reial, els autors que signen les següents pàgines passaran ràpidament a disposició judicial, o sigui que gaudiu mentre pugueu.” Del pròleg, de Jair Domínguez.

Avui us presentem un llibre col·lectiu en què més de trenta dels millors il·lustradors del nostre país participen amb les seves vinyetes humorístiques, parlant de la monarquia, del rei Joan Carles i la seva família i dels últims esdeveniments a la família reial. Tots ells publiquen en els principals mitjans periòdics (diaris, revistes, setmanaris) catalans i de l’Estat: Pau Anglada, Ant, L’Avi, Bié, Jordi Borràs, Jordi Canyissà, CoNNtra, Cruz, Elchicotriste, Ermengol, Espinosa, Farruqo & Domènech, Fel, Fer, Ferran Martín, Ferreres, Franchu, Àlex Gallego, Gras, Meri Gil, Guillem, Kap, Kim, Malagón, Napi, Néstor, Nomdenoia, Pau, Ricardo Peregrina, Pierino, Plaga, Sr. Plástiko, Lluís Puigbert, Quel, Raquel G. U., Soler, Tres, Xavi.

El llibre Fins als borbons! 38 dibuixants emPalmats és un emocionat acte d’agraïment. Els ninotaires diuen estar sincerament i profundament agraïts a tota la família reial espanyola, perquè és una font inesgotable d’acudits. I és que si no existís aquesta família divinament escollida, on trobarien la inspiració?

Sense tots ells, sense les seves vides exemplars —tan sofertes, tan austeres, tan injustament criticades—, no ens podrien oferir aquesta majestuosa compilació d’acudits sobre Sa Majestat i els seus parents, amics i coneguts —elefant inclòs.
I si l’editorial va dir que ja n’hi havia prou de dibuixos, és perquè era hora de fer el llibre i vendre’l. Ells podríem haver seguit omplint pàgines i més pàgines d’acudits. Sempre d’humor blanc i benintencionat. Per si algú se sent ferit, es disculpen per endavant: «Ho sentim. Ens hem equivocat. No tornarà a passar». PUM!

Si voleu riure de valent, us heu de rendir a Fins als Borbons!, una proposta fresca i actual, una critica social a la monarquia i a als seus freqüents ensopecs. Tot fugint dels estereotips de la família, centra la seva atenció en uns blocs temàtics diferenciats:

Una vegada hi havia un rei, on se’ns mostra la transició d’en Francisco Franco cap a la família de Borbó, com ells deixen palès, una última broma del generalíssim cap al poble espanyol.

Borbó l’últim, un retrat del rei com a robot rere les seves operacions, les noves incorporacions familiars, les baralles que es produeixen entre ells i els errors comesos per altres membres de la família reial com l’idolatrat Felipe Juan Froilán, el nen de l’escopeta prodigiosa.

Em… Palma la pasta i corre, un dibuix general de la corrupció del gendre, l’Iñaki Urdangarin i els seus “txantxullos” econòmics. Un gendre simbolitzat com un gra al cul de la monarquia, estirat, prepotent i molt, molt atractiu i cregut.

Ensopegant amb la trompa acull els dibuixos i acudits sobre la cacera de Botswana, la darrera cagada del rei matant elefants o tractant-los com a un germà com diu un dels dibuixants i els seus embolics amb la Corinna. Això si, els elefants es van venjar i li van fer una bona traveta.

Amb corona o sense? Ens mostra l’actual panorama social vers la monarquia on la corona directament es fon, es desfà i esdevé mofa del poble. Serà la monarquia una institució en vies d’extinció? Això és un tema que encara hem de veure. Mèrits fan per ser els propers en caure del fil dels privilegiats.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres d’humorisme gràfic.