La gran oblidada

Clara Campoamor és un personatge històric que cal recordar per la seva condició de política espanyola a principis de segle XX, que va destacar per la seva fèrria defensa dels drets de la dona aconseguint impulsar el sufragi universal en una època molt difícil.

La primerenca mort del seu pare va fer que Clara Campoamor hagués de col·laborar amb l’economia familiar des de molt jove realitzant diversos oficis com dependenta, telefonista, modista i finalment funcionària del Cos de Correus i Telègrafs del Ministeri de la Governació. A partir de l’any 1915 va compaginar el seu treball com a professora de taquigrafia amb el seu de traductora de francès. Va començar a interessar-se per la política en aquells anys quan va treballar com a secretaria al diari La Tribuna.

Un cop acabada la dictadura de Primo de Rivera, es va lligar al Partit Radical i amb aquest partit es va presentar a les eleccions de 1931, les dones podien ser elegides, però no tenien dret a vot, per a les Corts Constituents de la Segona República.

Clara Campoamor va formar part de la Comissió encarregada d’elaborar el projecte de la Constitució de la Segona República. Aquesta política espanyola serà recordada per lluitar ferotgement perquè es reconeguessin els drets de les dones, inclosos entre d’altres: la igualtat jurídica, el dret a divorci i el dret a vot femení.

Alguns integrants de l’esquerra política espanyola no volien que la dona accedís al dret a vot perquè pensaven que aquesta estava molt condicionada per l’Església i per tant el seu vot aniria per a la dreta. Finalment , gràcies a la lluita d’aquesta dona, es va reconèixer a Espanya el sufragi femení en la Constitució de 1931.

Clara Campoamor, la dona oblidada

Biblioteca Joan Oliva i Milà.