L’innocent
Avui us presentem la primera traducció al català de la novel·la italiana L’inocent, de Gabriele d’Annunzio.
La vida dissoluta de Tullio Hermil, un ric hisendat, contrasta amb la lleialtat i la comprensió de la seva muller, reclosa a la casa familiar amb la mare d’ell i les dues filles del matrimoni. Quan el disbauxat comença a posar seny i pretén recuperar la il·lusió i la passió perdudes, descobreix que la seva dona duu al ventre el fruit d’un altre home. La tensió entre l’amor renovat i la traïció recent esdevé insofrible per als dos protagonistes, i tan sols hi ha una manera d’alleugerir-la per sempre.
La novel·la està concebuda com una història moderna, com un experiment, on hi ha vagues referències a l’estil de vida d’un Dandy decadent del segle XIX, mentre que la matriu temàtica és un camí de redempció impossible: l’assassinat del nadó de la Tullio per restaurar la història d’amor perdut.
La narració és en primera persona i comença amb la confessió del protagonista als lectors, no els jutges, un any després del crim. Això no és veritable penediment a causa del remordiment, sinó el desfogament de la tensió acumulada.
Fou potser la violenta col·lisió de sentiments contradictoris el que va captivar Marcel Proust quan va llegir aquesta novel·la, com captivarà, sens dubte, els lectors d’avui.
Gabriele D’Annunzio (Pescara, 1863 – 
Gardone Riviera, 1938)
En política des del 1897, milità en partits d’extrema dreta i després en el socialisme. Posteriorment adoptà la ideologia feixista (era amic de Mussolini). El 1921 va ser escollit membre estranger de l’Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.
Durant quinze mesos tingué sota el seu poder l’enclau de Fiume, en protesta per la pèrdua de la sobirania d’Itàlia i declarant l’Estat Lliure de Fiume, després de quedar controlat pels aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial.
Va ser un dels escriptors més destacats de les lletres europees de la segona meitat del segle XIX i la primera del XX. Militar, polític i periodista, però sobretot un dramaturg, poeta i novel·lista exquisit, D’Annunzio és considerat el principal representant del decadentisme italià gràcies a obres cabdals com ara els reculls poètics Elegie romane i Laudi, la peça teatral La figlia di Iorio o les novel·les Il piacere, Le vergini delle rocce, Il fuoco i, especialment, L’innocent, que fou portada al cinema per Luchino Visconti el 1976.
