Fam de pa i de terra. La Col·lectivització agrària a Catalunya

“El relat d’Antoni Gavaldà té un gran interès per a tots aquells que estiguin interessats a conèixer el que va succeir a Catalunya durant la Guerra Civil, ja que els problemes generals que afectaven l’economia catalana es barrejaren amb la diversitat de preses de posició ideològiques, que, a la seva vegada, recobrien interessos dispars i, per tant, preferències alternatives sobre la manera d’endegar el camp. Estudis d’aquesta mena ens estan donant una bona aproximació a la complexa història d’aquells anys.”

Aquest és un fragment del pròleg de Josep M. Bricall al llibre que us presentem avui, Fam de pa i de terra. La Col·lectivització agrària a Catalunya, d’Antoni Gavaldà i Torrents, editat per la Universitat Rovira i Virgili.

Gavaldà ens explica encerts i errors de les col·lectivitats agràries, una solució radical, feta amb presses i avalada sobretot per la CNT.
Responia a un conflicte inveterat: la tensió entre propietaris i camperols a Catalunya, que té el primer gran esclat amb els remences, al s. XV, i que a la Segona República conflueix amb dos altres conflictes socials, derivats de les reivindicacions nacionals i les dels obrers industrials.
La suspensió de la reforma agrària moderada que suposava la Llei de contractes de conreu impulsada per ERC, al govern, i el sindicat hegemònic, la Unió de Rabassaires, i l’esclat de la Guerra Civil amb la fugida o mort de molts propietaris i la necessitat de reestructurar un mercat dividit, en un entorn de guerra, foren el cultiu per aquesta idea revolucionària.

Antoni Gavaldà és doctor en Geografia i Història, llicenciat en Filologia Catalana i mestre d’Educació Primària, per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en tots els nivells d’ensenyament i actualment és professor titular d’Universitat de la Universitat Rovira i Virgili. Els seus camps de treball són la Didàctica de les Ciències Socials i la investigació històrica contemporània. A l’actualitat forma part dels grups de recerca Cooperació a l’escola, i en el d’Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània (ISOCAC). Autor de llibres de text, en el camp de la didàctica ha incidit en la perspectiva de la història local i comarcal a l’aula, en l’argumentació social i en el tractament del treball cooperatiu a l’escola.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú també podeu trobar la seva obra Les “Hermandades de Labradores y Ganaderos” a l’inici de la postguerra. El cas del Baix Penedès, publicada per L’Institut d’Estudis Penedesencs

Si esteu interessats en la Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939) a Catalunya, a la Xarxa local de biblioteques trobareu més de 80 obres que en parlen.