Adéu, Babette!

Segons la recentment desapareguda autora i il·lustradora britànica Bebette Cole, la seva taula de dibuix era un autèntic caos on hi podríem trobar un rotllo de paper higiènic, vasos i ampolles buides, possiblement una vella sella de muntar i unes brides, i fins i tot un parell de gossos a prop de la taula, ja que el seu espai de treball era una barreja d’habitació i estudi.

I des d’aquest caos ha aconseguit trencar moltes normes, capgirar molts dels esteorotips dels herois i heroïnes infantils i amb un gran sentit de l’humor ha arribat a ser irreverent i un referent dins de la literatura infantil.

Babette Cole es va atrevir a parlar de la mort, del sexe i, amb molta ironia, de l’amor. Amb un estil propi ha creat un món original i innovador dins de la literatura adreçada als infants, on els seus “anti-contes” han aconseguit ajudar als petits lectors a acceptar aspectes de la vida que sovint són per a ells de difícil comprensió. Gràcies a la seva valentia ha creat contes plens de frescor i atreviment, tractant temes importants des de la més absoluta naturalitat.

Babette Cole va néixer a l’illa de Jersey, Gran Bretanya, l’any 1949 i estudià en un col·legi de monges on passà gran part del seu temps pintant quadres i escrivint històries. Es graduà l’any 1973 a la Facultat de Filosofia i Lletres de Canterbury. Va treballar com a escriptora, il·lustradora, dissenyà targetes de felicitació i creà dibuixos animats per a la BBC.

El seu primer conte es publicà l’any 1976 i des d’aleshores publicà una setantena de títols dels quals destaquen La mare no em va dir…, Pèls per tot arreu, Estirar la pota, El príncep Ventafocs o Amormeu. La seva altra passió va ser la cria de cavalls. El fred de mitjans de gener se l’ha emportat per sempre més.

A la sala infantil li hem volgut retre un petit homenatge i hi trobareu exposats tots el seus contes: Babette Cole

Us deixem amb el curt animat del seu conte El Príncep Ventafocs.