Llarga vida i prosperitat: 50 anys d’Star Trek
El passat dia 8 de setembre va fer exactament 50 anys que la cadena nord-americana NBC va estrenar el primer episodi de la sèrie Star Trek , tot un clàssic de la ciència-ficció que continua estant d’actualitat després de cinc sèries diferents –al gener, Netflix estrenarà la sisena, Star Trek: Discovery, amb Bryan Fuller als controls– i tretze pel·lícules, l’última de les quals és la recent Star Trek: Más allá, estrenada el passat 19 d’agost.
Star Trek, creada per l’expilot Gene Roddenberry, plantejava un món futur en pau i harmonia en què la United Federation of Planets (la utòpica ONU del futur) té una Flota Estel·lar dedicada a explorar els confins de l’univers, però amb l’ordre de no ‘contaminar’ els pobles i les cultures que es descobreixin.
Aquest futur idíl·lic es complementava amb personatges que reforçaven la revolucionària trama: orientals com en Sulu (George Takei), dones negres com l’Uhura (Nichelle Nichols) i fins i tot alienígenes, com és l’inefable doctor Spock (Leonard Nimoy).
Tots conviuen en una espècie d’arca de Noè de races i nacionalitats que dirigeix, això sí, el capità Kirk (William Shatner), un pur blanc d’Iowa i quinta essència dels valors dels EUA.
Un altre dels punts que han fonamentat el longeu èxit de Star Trek és la seva revolucionària tecnologia, que es justificava amb explicacions més o menys esbojarrades.
Algun invent ja és una realitat (pantalles tàctils, telèfons mòbils…), i altres encara han d’arribar, com els deflectors (camp d’energia que actua d’escut de defensa), sensors (detectors d’objectes, forma de vida o anomalies a l’espai), el fantàstic teletransportador (anar d’un punt a un altre convertint les molècules d’objectes i persones en energia i recomponent-les en destí)…
L’interès de Hollywood per fer diners va fer que a, a finals de la dècada passada, es produís una revisió cinematogràfica, coordinada per J. J. Abrams, creador de sèries de televisió com Perdidos, Alias o Fringe, i que ha donat com a resultat tres pel·lícules que han dividit als fans de la sèrie.
Abans d’aquesta última explotació del filó n’hi van venir d’altres, en una successió gairebé infinita de llibres, sèries i jocs. Una cosa gairebé impensable a finals dels 60, quan Star Trek es va cancel·lar després d’una tercera temporada. Van ser les reposicions les que van apuntalar el seu culte i van donar a llum als ’trekkies’, que van crear grans convencions al voltant de la sèrie i que l’han convertit en una icona pop.
Als 80 i 90, Star Trek va ser una presència constant en el cine i la tele, en què es van poder veure fins a quatre sèries que afegien naus i tripulacions a l’univers de la sèrie.
El 1989 el Canal 33 va començar a emetre la sèrie des del primer episodi i l’any 2000 arribava Star Trek, la nova generació amb nous personatges com el Capità Jean-Luc Picard, Worf, Deana Troi o Data.
El Festival de Sitges ha triat la sèrie com a’leit motiv‘ de la seva propera edició, que se celebrarà del 7 al 16 d’octubre. Star Trek fa 50 anys i Sitges –a les portes de la seva 50a edició, que arribarà l’any vinent– s’obre de ple a l’univers trekkie dedicant-li el cartell i programant diferents projeccions i activitats.
A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar algunes de les pel·lícules de la saga i diversos llibres que parlen sobre la sèrie i la seva influencia i aportacions a la cultura audiovisual del segle XX: Star Trek
Us deixem amb el tràiler de la darrera pel·lícula d’Star Trek.
