Hay que matar a Lewis Winter. Malcolm Mackay
Aquesta és la primera novel·la del escocès Malcolm Mackay. Un home de vint-i-anys rep una trucada telefònica. El motiu és una oferta de treball però l’objectiu final és Lewis Winter. La instrucció és directa i clara. No s’aporten dades addicionals més enllà que Winter està començant a ser una molèstia, que a casa no hi ha seguretat i que viu amb una noia anomenada Zara Cope. La resta, és feina de Calum. Comença a passar per davant de casa seva, a seguir-lo, a controlar els seus horaris, qui entra i qui surt de casa seva. Tracta de fer-ho el més aviat possible, ja que no és convenient que li acabin veient pel barri molts dies seguits. I un divendres decideix que és el dia de fer el pas.
Hay que matar a Lewis Winter narra la vida del sicari de Glasgow Calum MacLean, un assassí a sou que treballa completament sol i sense ajuda, sense companys, però també sense superiors. Però en un moment determinat rep una trucada per treballar amb una organització a la que no t’hi pots negar quan és el mateix Peter Jamieson, el cap d’una de les màfies locals més importants, et ve a buscar, però l’encàrrec que rep sembla a primera vista senzill, ja que l’objectiu final és un narcotraficant menor. Quan comença l’encàrrec s’adona que haurà de demanar ajuda perquè no vol deixar caps per lligar i córrer riscos innecessaris, per aquest motiu aviat demana ajuda a George, un amic bastant intel·ligent que segurament li facilitarà la feina bruta.
Però quan sembla que tot va bé comencen a aparèixer els problemes i els dubtes com és el fet probable de que Winter podia treballar per una altra banda, fet que complicaria enormement l’existència de Calum McLean ja que haurà de portar ambdues investigacions al mateix temps. Malcom Mackay ens introdueix en un ambient sòrdid, fosc on ningú està fora de perill, un atmosfera asfixiant, molt hostil i inquietant. La història transmet perfectament a través dels seus personatges la perillositat i la necessitat de posar-se fora de perill, transmet la sensació de pura supervivència. Es tracta de viure en la profunditat dels baixos fons de la ciutat de Glasgow, sobreviure també al crim organitzat, el tràfic de drogues i no deixar-se anar quan hi ha més d’un que està en la nòmina de els assassins.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
