Memòries d’un capellà que no creia en Déu

“(…) sou folls, oh, homes; sou folls per deixar-vos conduir així i per creure tan cegament en tantes bestieses.”

Però com, un capellà que no creu en Déu? Aquest és el cas de Jean Meslier, fill d’un venedor de teixits, format al seminari, amb inquietuds intel·lectuals i que va acabar exercint de rector d’un poblet de les Ardenes. Incapaç de callar davant els abusos dels senyors i de l’Església sobre la població, fou amonestat incomptables vegades, fins que finalment va decidir escriure de nit el que no podia dir als obertament al púlpit, amb la tranquil·litat de saber que, un cop mort, quan trobessin el manuscrit, ja no li podrien aplicar cap càstig.

Perquè Meslier defensa que Déu no existeix i que totes les religions són una farsa inventada per aconseguir la submissió sense condicions. Com, si no, es pot concebre un Déu que permet el dolor i la injustícia? I si existeix i fa els ulls grossos, no val la pena tenir Déu. I si no val la pena, senzillament és que no hi és…

Tres-cents anys després de la seva mort, l’obra de Meslier, un capellà revolucionari i ecologista molt abans que apareguessin aquestes paraules, sembla extraordinàriament moderna.

Jean Meslier (Mazerny, França, 1664 – Étrépigny, 1729) fou un humil capellà de poble que segurament hagués passat per aquesta vida sense cap pena ni glòria si no fos pel fet que en morir va deixar com a llegat un sorprenent i voluminós manuscrit en el qual es declarava ateu, contrari a la institució del matrimoni indissoluble, denunciava les desigualtats i injustícies, la propietat privada i l’explotació, criticava les religions i el poder per la seva col·laboració i connivència contra el poble, cridava a la rebel·lió i al comunisme avant la lettre, reivindicava els drets humans i es queixava del maltractament dels animals.

Les còpies del seu manuscrit van tenir una gran circulació entre els il·lustrats i el 1762 el mateix Voltaire en va publicar una antologia llevant-ne les parts que considerava massa agosarades.

Ara a Memòries d’un capellà que no creia en Déu, l’obra que us presentem avui, tenim l’oportunitat de llegir una tria de textos de l’esmentat manuscrit, seleccionats per Lluís-Anton Baulenas. Una obra escrita fa més de 300 anys però que resultat ser una obra literària trasbalsadorament moderna.

Per a Michel Onfray, un cotitzat filòsof francès, aquest és “un llibre maleït d’un autor maleït, un llibre genial d’un pensador genial”.

Amb aquest títol s’estrena la col·lecció Els Inquiets, dedicat a persones que van gosar pensar diferent o viure experiències insòlites. I Meslier, que duu sota la sotana tota la dinamita del segle de les llums, és sens dubte un campió entre Els Inquiets. Destaca també el pròleg del llibre a càrrec de l’escriptor i crític Lluís Anton-Baulenas, que també ha realitzat la traducció d’aquesta obra.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més obres sobre l’existència de Déu, i també sobre l’ateisme.