Robinson Crusoe
«Un matí, cap al migdia, anant a visitar el meu bot, em vaig sentir molt i molt sorprès en descobrir a la costa la petjada d’un peu descalç que es marcava amb tota claredat a la sorra. Em vaig quedar com si hagués estat fulminat per un llamp, o com si hagués vist una aparició.
Vaig escoltar, recorrent amb la mirada el meu entorn; res vaig sentir, res es deixava veure. Em vaig enfilar a terres més altes per mirar des d’allà; vaig caminar per la platja, inspeccionant cada lloc, però res no vaig trobar, tret d’aquesta única empremta ».
Avui us presentem una curosa reedició d’un clàssic de les novel·les d’aventures, Vida y estrañas y sorprendentes aventures de Robinson Crusoe, marinero e York, escrites por él mismo, de Daniel Defoe, segons la traducció que va fer Julio Cortázar per a l’edició de 1945 publicada a Buenos Aires i il·lustrada per Héctor Julio Páride Bernabó, Carybé.

Escrita en una època en què la literatura d’aventures perseguia un objectiu moralitzant, l’obra sembla lluny de ser indiferent a aquesta exigència. Així, Robinson Crusoe dóna forma a la història d’un heroi que podria encaixar en el model bíblic de desobediència, càstig, penediment i alliberament. Per això es va considerar, en paraules d’Italo Calvino, «la Bíblia de les virtuts mercantils, l’epopeia de la iniciativa individual». No obstant això, encara avui la moralitat resulta ambigua: malgrat que a les primeres pàgines el pare de Robinson li recomana que oblidi el seu desaforat afany de navegar i es faci càrrec dels negocis familiars, la seva desobediència el condueix, després d’un angoixat periple, a una vida de riqueses i benaurances.

Considerada la primera novel·la en llengua anglesa, «Robinson Crusoe» es va convertir en un best seller que va mantenir la seva hegemonia durant segles: al XIX circulaven set-centes edicions que van rebre els elogiosos comentaris de Wilkie Collins o Edgar Allan Poe.

Després de les seves penúries econòmiques i polític-religioses, que el van portar a la presó i l’escarni públic de la picota, Defoe publicava el 20 d’agost de 1719, quatre mesos després de la primera edició, la segona part de la seva obra: Noves aventures de Robinson Crusoe.
El personatge de Robinson Crusoe, està basat en Alexander Selkirk, un mariner escocès que desconfiant del seu capità i de la capacitat de navegació del vaixell en què es trobava, va exigir ser posat en terra. Quan el vaixell va arribar a l’illa deshabitada de Juan Fernández (ara coneguda amb el nom de Robinson Crusoe), amb la intenció d’agafar aigua dolça, ell, aprovisionat, amb un mosquet, algunes eines de fuster, roba, un llit, una olla, tabac, i el que després va resultar ser de gran utilitat espiritual, una Bíblia, va ser deixat en terra…
A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu a la vostra disposició més obres de Daniel Defoe.
