Isabel Coixet i les seves dones (bastant) perdudes a la Filmoteca

Isabel Coixet és la protagonista d’un doble cicle a la Filmoteca de Catalunya, una retrospectiva de la seva obra combinada amb alguns dels títols predilectes de la cineasta.

Coixet és, sens dubte, la més internacional de les directores catalanes actuals. Habitual dels festivals de cinema més prestigiosos i fins al 26 de febrer es projectaran a la filmoteca la gran majoria de les seves pel·lícules i també tot un seguit de títols que ella considera imprescindibles i amb què sovint les seves pròpies obres s’emmirallen.

La directora catalana proposa una tria que presenta la seva visió personal sobre la història del cinema i el paper que hi han jugat les dones, amb films que van des de Rebeca d’Alfred Hitchcock a La dona del costat de François Truffaut, passant per Una dona Sota la influència de John Cassavettes o Party girl de Marie Amachoukeli-Barsacq, Claire Burger

En els films escollits apareixen heroïnes femenines que han perdut el nord i són víctimes del que la directora anomena “masoquisme femení”: “Que la dona té l’esperit de sacrifici, de fer-ho tot per l’altre, fins i tot massa, això ho veiem en les pel·lícules, la literatura i la vida”, afirma Coixet.

Isabel Coixet (Sant Andrià del Besòs, 1960). Es va iniciar en el món del cinema com a crítica de la revista Fotogramas. Va debutar com a directora l’any 1986 amb Massa vell per a morir jove. Deu anys després va obtenir un gran reconeixement amb el film Coses que no et vaig dir mai (1996) –realitzada en anglès i filmada als Estats Units d’Amèrica– pel qual va rebre el Premi Ondas que compartí amb Tesis de Alejandro Amenábar.

A partir d’aquesta data la seva relació amb el cinema s’ha desenvolupat amb un gran ascens internacional a la qual cosa han contribuït tenir als seus ordres els oscaritzats Ben Kingsley, Tim Robbins i Juliette Binoche, entre altres actors i actrius.

Les seves pel∙lícules, que han recorregut nombrosos festivals arreu del món, sovint barregen la tradició romàntica amb una gran sensibilitat pel que és contemporani. Isabel Coixet ha rebut diversos premis: guardonada el 2004 pel seu film Mi vida sin mi amb el Goya a millor guió original. El 2005 amb La vida secreta de les paraules, els protagonistes de les quals són Tim Robbins i Sarah Polley, obté el Goya a millor direcció i millor guió original novament. L’any 2014 rep el Gran Premi del Jurat del Festival de Films de Dones de Créteil (França), amb Ahir no acaba mai.

Fa unes setmanes es va estrenar als cinemes la seva darrera pel·lícula, Ningú no vol la nit, una aventura d’època protagonitzada per Juliette Binoche i la japonesa Rinko Kikuchi, la seva actriu fetitxe d’ençà que va protagonitzar Mapa dels sons de Tokio. El film va inaugurar la Berlinale i compta amb nou nominacions als Premis Goya.

Actualment està muntant els vídeos del projecte Spain in a Day i preparat una exposició de fotografies a París.

Podeu trobar les pel·lícules d’aquesta autora a les Biblioteques de Vilanova: Isabel Coixet

A l’espai de cinema de la biblioteca trobareu una exposició de les pel·lícules d’Isabel Coixet i també d’altres protagonitzades per algunes d’aquestes dones (bastant) perdudes.