En palabras de Jaime Gil de Biedma
Aquest és el títol de l’exposició que es podrà veure a l’Espai Balcó del Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona fins al 25 d’octubre amb motiu del 25è aniversari de la mort del poeta barceloní.
El pas del temps era una de les preocupacions vitals de Jaime Gil de Biedma. Alguna vegada havia comentat que escrivia poesia perquè no volia morir del tot, i avui, en complir-se 25 anys de la seva mort, la seva obra segueix viva. És el pas del temps el que posa a prova la permanència d’una obra literària. Borges deia que la glòria d’un poeta depèn de l’excitació o de l’apatia de les generacions d’homes anònims que la posen a prova en la solitud de les seves biblioteques. Gil de Biedma compleix, sens dubte, aquesta màxima. Per a ell, com es diu vulgarment, no passen els anys.
Aquesta exposició vol recuperar tota la seva grandesa com a poeta i com a intel·lectual; sentir les seves paraules, la seva poesia, els seus pensaments, tot allò que l’ha fet ser un autor singular, recordat, llegit i reinterpretat per diverses generacions.
Ni fotografies, ni llibres exposats en vitrines, ni objectes personals com els que hi havia en anteriors mostres dedicades al poeta, com la que va tenir lloc a La Pedrera fa deu anys, quan es va poder conèixer al lector i a l’escriptor; al poeta i a l’home de negocis; a la persona que vivia a la ciutat, però que gaudia a la seva casa d’Ultramort (Girona); al ciutadà i al noctàmbul.
En aquesta ocasió, García-Albi (neboda de Gil de Biedma) ha apostat per recuperar la veu de l’escriptor i a través d’ella veure “com concebia la poesia”, sense oblidar les músiques que més li agradaven, des del que li cantava la dona que li cuidava de petit al jazz, la música francesa o una cobla com ‘La bien pagá’.
Jaime Gil de Biedma va néixer a Barcelona el 1929 en el si d’una família benestant (propietaris de l’empresa Tabacos de Filipinas). La seva poesia presenta inicialment un gran contingut social i intimista que, dins un intens pessimisme permanent, evolucionarà de l’existencialisme envers el nihilisme. És, a la vegada, una poesia que evita constantment el surrealisme i fa costat a la racionalitat a través d’un llenguatge contundent, cru i directe, que obvia tota mena de referències innecessàries.
Biedma va desenvolupar activitats empresarials (el seu pare el va introduir en la direcció de l’empresa tabaquera familiar), però simultàniament coquetejava intel·lectualment amb el marxisme i la seva vida interior quedava absolutament marcada per la seva condició d’homosexual, circumstància que, dins el seu profund pessimisme, el va portar a viure al límit tot un seguit d’experiències íntimes de caràcter, fins i tot, violent i autodestructiu.
Biedma va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i la seva obra té clares influències del simbolisme francès (especialment Charles Baudelaire) i de la poesia anglosaxona. Així mateix mostra una gran afinitat amb Cernuda. Durant l’etapa universitària va entrar en contacte amb el cercle d’intel·lectuals, escriptors i poetes de la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta, entre els quals destaquen Gabriel Ferrater, Carlos Barral, Jorge Folch i Rusiñol, Jaime Salinas i Juan Marsé.
Biedma va morir l’any 1990 víctima de la SIDA.
Per conmemorar aquest aniversari, a part de l’exposció s’han presentat algunes activitats paral·leles, entre les quals destaquen un cicle a la Filmoteca, un programa a TV3 i un simposi amb convidats com Pere Rovira, Francesc Parcerisas, Andreu Jaume o Felip Formosa, que recitaran obres de Gil de Biedma.
Podeu trobar els poemes i altre material sobre l’escriptor a les Biblioteques de Vilanova: Jaime Gil de Biedma
Us deixem amb el capítol dedicat a l’escriptor de la sèrie documental de RTVE, Imprescindibles.
