Anacleto, agente secreto
El passat divendres es va estrenar als cinemes l’adaptació cinematogràfica dels còmics de la sèrie Anacleto, agente secreto, creada per Manuel Vázquez a mitjans dels anys ’60 per a les revistes de l’editorial Bruguera.
La pel·lícula, protagonitzada per Imanol Arias, Quim Gutiérrez, Carlos Areces i Alexandra Jiménez ens explica com l’Adolfo, un jove d’uns trenta anys que treballa com a vigilant de seguretat, està passant una mala ratxa. No només l’abandona la seva núvia de tota la vida per ser un tipus sense ambició sinó que, a més a més, es converteix en l’objectiu d’una colla de pinxos liderats per en Vázquez, un perillós criminal que acaba d’escapar-se de la presó.
I al bell mig de tot aquest embolic, descobreix que el seu pare té una doble identitat. No és un pagès dedicat a la producció d’embotits, com ell ha cregut tota la vida, sinó que és Anacleto, un agent secret en hores baixes i l’home que va tancar a Vázquez fa trenta anys. Adolfo haurà d’abandonar la seva zona de confort i col·laborar amb el seu pare, amb qui no s’entén, per sobreviure a la venjança de Vázquez i, de pas, entre tirotejos i persecucions, intentar recuperar a la seva xicota.
La primera aparició del personatge als còmics, es va produir al número 1.753 de la revista de l’editorial Bruguera, Pulgarcito. La sèrie és una paròdia de les novel·les i pel·lícules d’espies; segons alguns, el model d’Anacleto seria James Bond; el mateix Vázquez, no obstant això, va assegurar en una ocasió que s’havia basat en Maxwell Smart, el protagonista de la sèrie televisiva Superagent 86. Anacleto, fa un ús continuat de tots els gags relacionats amb el gènere d’espies: missatges secrets, microfilms, agents dobles, etc.
Manuel Vázquez Gallego (Madrid, 1930 – Barcelona, 1995) va ser un dibuixant i guionista de còmics espanyol, un dels més importants del segle XX.
Vázquez era fill d’un ferroviari, però els seus avis van treballar com a sastres de la Casa Reial. Malgrat l’ofici dels seus avis, Vázquez va ser una persona irreverent, marginal, bohèmia i anarquista. Sempre va travessar problemes econòmics, dels quals eixia amb un descomunal talent per al “sablazo” i amb un enginy fora del comú.
Va començar a treballar com a dibuixant a principis dels anys ’40 i al final de la dècada ja era un dels principals autors de l’Editorial Bruguera, amb seu a Barcelona. A les revistes de l’editorial va crear els seus imaginatius i anàrquics personatges, entre ells Mr. Lucky, Heliodoro Hipotenuso, Las hermanas Gilda, La família Cebolleta i Anacleto, agente secreto, entre molts altres.
Aquesta época, on un dibuixant no era un artista, sinó una mena d’obrers de la vinyeta, queda perfectament reflectida al còmic El invierno del dibujante de Paco Roca, essent la figura de Vázquez un dels protagonistes de la història.
Quan Bruguera va tancar als anys ’80, Vázquez es dedicà a dibuixar còmics per un públic més adults amb àlbums com Vámonos al Bingo!!, Historias verdes, Sábado sabadete, Gente peligrosa i Más gente peligrosa. Va col·laborar també en publicacions com El Papus o Makoki (amb el pseudònim de Sappo) i en el suplement infantil del diari El País.
L’any 2010 es va estrenar la pel·lícula El Gran Vázquez, basada en la seva vida i protagonitzada per Santiago Segura.
Us deixem amb el tràiler d’aquesta pel·lícula.
