Mor el polític Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constítució

Nascut a Mollet del Vallès, el 23 de maig de 1930, Jordi Solé Tura va ser forner en els seus anys de joventut. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona amb Premi Extraordinari i va acabar sent degà de la Facultat de Dret de la UB ‘any 1985.

Va militar en el Front d’Alliberament Popular i en l’Organització Comunista d’Espanya (Bandera Roja). Per això, el 1960 va haver d’exiliar-se en un moment en què van augmentar les detencions de comunistes catalans, el que li va permetre ampliar els seus estudis a l’Escola Pràctica d’Alts Estudis de la Sorbona, a París.

La seva carrera política la va alternar amb la universitària, participant activament en el moviment de professors d’universitat i va impulsar la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la UB. El 1966 va ser detingut per participar en la Caputxinada, i va ser expulsat de la Universitat. El 1969 és detingut una altra vegada, i condemnat a sis mesos de presó com a conseqüència de les seves activitats polítiques. Va ser diputat del PSUC per Barcelona a les Corts el 1977 i en 1979, època en que va ser ponent de la Constitució de 1978 i en la de l’Estatut de Catalunya de 1979, participant també en la preparació dels Estatuts d’autonomies de Catalunya, Euskadi i Galícia. Diputat al Congrés de 1989 i 2000, època en que va ser ministre de Cultura amb els governs de Felipe González, sota el seu mandat a Cultura, es van executar les obres de remodelació de la Biblioteca Nacional i es van començar les del Teatre Reial que es van acabar després de deixar la seva cartera. També va ser protagonista de la signatura del contracte de venda de la Col·lecció Thyssen a l’Estat espanyol el juny de 1993.

Apartat de la vida pública des de 2004, any en què li van diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, que es va donar a conèixer el desembre de 2007, quan el seu fill, Albert Soler, va presentar un documental, dirigit per ell i titular Bucarest: la memòria perduda, en el qual es podia apreciar el procés degeneratiu d’aquesta malaltia en el polític català.

Bucarest. La memòria perduda, d’Albert Solé