Cinema d’intriga ‘Made in Spain’
Aquesta setmana podeu trobar com a novetat a l’espai de cinema dues pel·lícules que varen triomfar als Premis Goya del 2015: La isla mínima i El niño.
La isla mínima va aconseguir 10 Premis Goya, de les 17 nominacions. Entre ells els de Millor Pel·lícula, Millor Director per Alberto Rodríguez, guió per Rafael Cobos i Millor actor protagonista per Javier Gutiérrez.
Som l’any 1980. Juan i Pedro són dos policies d’homicidis de Madrid, ideologicament oposats. Tots dos han estat sancionats i castigats a desplaçar-se a un remot i oblidat poble del saladar del Guadalquivir per investigar la desaparició i brutal assassinat de dues noies adolescents durant les seves festes. Junts, hauran de superar les seves diferències i descobrir i enfrontar-se a un salvatge assassí que porta anys matant a joves en una comunitat ancorada en el passat on les dones no li importen a ningú mentre que, al mateix temps, lluiten amb els seus propis fantasmes.
La fotografia del film, i alguna semblança a les seves trames, ha fet que molts crítics hagin comparat la pel·lícula amb la primera temporada de la sèrie nord-americana True Detective. La parella de policies, l’atmosfera opressiva, els sospitosos i testimonis que callen o diuen mitges veritats… I, per descomptat, l’entorn elevat a la categoria de personatge: dels pantans de Louisiana als saladars d’Andalusia.
El niño, que tenia 16 nominacions, finalment va aconseguir quatre guardons, tres premis de caràcter tècnic i el premi a la Millor Canço per ‘Niño sin miedo’ composta per India Martínez, Riki Rivera i David Santisteban.
Dirigida pel mallorquí Daniel Monzón, la pel·lícula en situa a l’Estret de Gibraltar, la frontera sud d’Europa, només setze quilòmetres que separen Àfrica del Vell Continent i que qualsevol pot travessar amb una llanxa carregada d’haixix. El risc, l’adrenalina i la possibilitat d’aconseguir diners fàcilment atreuen al Niño i al Compi, que es pensen que el narcotràfic és gairebé un joc.
Al mateix temps, el Jesús i l’Eva, agents de Policia, porten anys tractant de demostrar que la ruta de l’haixix és ara un dels principals llocs d’entrada de la cocaïna a Europa. El seu objectiu és l’Inglés, l’home que mou els fils des de Gibraltar, la seva base d’operacions. La violència creixent dels advertiments que reben els indica que els seus passos van per bon camí…
Les destinacions d’aquests personatges a banda i banda de la llei acaben per creuar-se per descobrir que l’enfrontament dels seus respectius mons era més perillós, complex i moralment ambigu del que haguessin imaginat.
Les dues pel·lícules tenen en comú la presència del jove Jesús Castro, que sense tenir experiència com a actor, va ser triat a un càsting entre més de 3000 participants i s’ha convertit en el nou ídol del cinema espanyol.
