40 anys de la publicació de ‘La verdad sobre el caso Savolta’ d’Eduardo Mendoza

El 23 d’abril de 1975 Eduardo Mendoza publicava la seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta.

Quatre dècades més tard torna publicar-se i ho fa en una edició commemorativa que recull el que hauria pogut ser el títol de la novel·la, Los soldados de Cataluña (Seix Barral), si un censor susceptible davant d’unes suposades implicacions sobiranistes no n’hagués «aconsellat» el canvi dos anys abans. Segons Mendoza el títol ‘volia fer referència a una cobla popular que infantilitzava la història i que al·ludia a una Catalunya de traficants, bombes i mafiosos’.

Segons l’autor, a principis dels 70, quan va començar a escriure aquesta novel·la, la imatge Catalunya era la d’un poble treballador i apegat a tradicions com el tortell i els panellets i ell volia parlar de tot el contrari, d’una Catalunya molt poc legal, la de la violència del pistolerisme, en el qual es va veure immersa l’Espanya neutral durant la primera guerra mundial
L’edició inclou les valoracions que en el seu moment van fer Juan García Hortelano o Manuel Vázquez Montalbán, a més dels dos informes de la censura. L’últim lloa la “rica descripció dels personatges”, la “trama detectivesca” i la “bona dosi d’humor i ironia” de l’obra.

La novel·la va tenir un gran èxit sense gairebé publicitat i Mendoza va guanyar el Premi de la Crítica de Narrativa Castellana l’any 1976.

En un període de neutralitat política (Barcelona 1917-1919) durant la IGM, una empresa fabricadora d’armes és abocada al desastre econòmic pels conflictes laborals. Aquest és el teló de fons de La verdad del caso Savolta, que ens és relatat pel Javier Miranda, protagonista i narrador dels fets.

Miranda és un noi de províncies que arriba a Barcelona cercant feina i acaba treballant per Paul André Lepprince, un alt executiu de l’empresa Savolta, Lepprince compta amb l’ajut d’uns pinxos per mantenir l’ordre entre els treballadors de l’empresa però la seva ànsia de poder el porta fins i tot a ordenar acabar amb alguns dels seus oponents. Miranda és veu arrossegat pels esdeveniments i involucrat com a testimoni d’un dels assassinats.