‘El buda dels suburbis’ de Hanif Kureishi

La lectura del Club de lectura d’Adults de la biblioteca Armand Cardona Torrandell pel mes de març la protagonitza l’obra El Buda del suburbi, de Hanif Kureishi.

Aquesta novel·la, guardonada amb el premi Whitebread, ha estat traduïda a 20 idiomes, i va constituir la base per a una sèrie de televisió de quatre episodis, dirigida pel mateix autor i produïda per la BBC, amb música de David Bowie.
Narra l’evolució d’un adolescent anglès com qualsevol altre, que se sent anglès de cap a peus, encara que moltes persones el veuen com una barreja estranya de dues cultures: l’anglesa i la pakistanesa. La vida de la seva família fa un gir quan el pare s’interessa pel budisme i en converteix la casa en un centre de difusió. Apareixen una sèrie de personatges, Eva, Charlie, Jamila, Terry, Eleanor… que encarnen postures diverses enfront els problemes plantejats per les cultures oposades, el racisme, l’espiritualitat oriental viscuda amb una certa frivolitat occidental, etc.
La novel·la mostra l’evolució dels personatges, en paral·lel a la de la cultura pop britànica dels anys 70, començant amb l’últim període del rock psicodèlic fina a arribar a la new wave, passant pel punk.
Narrada amb força i un estil molt personal, directe i sincer, El buda del suburbi ha estat qualificada per la crítica com “Una novel·la meravellosa. No crec que aquest any, ni tan sols en aquesta dècada, puguem llegir un altre llibre tan divertit com aquest, tan intensament sincer” (Angela Carter).

Hanif Kureishi, novel·lista, autor teatral i guionista cinematogràfic, va néixer el novembre de 1954 a Londres, fill d’una anglesa i d’un pakistanès, i es va criar a Bromley, el barri del sud de la capital anglesa on imperaven els costums i tradicions dels pakistanesos immigrants.
Encara que somiava amb convertir-se en jugador professional de criquet, va a començar a escriure als 12 anys.
Va estudiar Filosofia al King’s College, la Universitat de Londres, i va començar a escriure obres de teatre, mentre treballava de mecanògraf als estudis Riverside de la ciutat.
El seu primer guió teatral, La mare pàtria, va guanyar el premi de la Thames Televisió, l’any 1980, la qual cosa va propiciar el seu nomenament com a autor fix del teatre Royal Court. Van seguir-hi d’altres com Frontera (1981), Aus de pas (1983) i Dorm amb mi (1999).
Tanmateix el que el va dur al primer pla de l’actualitat va ser el guió d’una pel·lícula, La meva bonica bugaderia (1986), que va dirigir Stephen Frears. En ell i en els que el van seguir: Sammy i Rosie s’ho munten (1987), i Londres em mata (1991), desenvolupa els temes que caracteritzen la seva obra: la dificultat de les relacions interracials, deteriorades pels prejudicis culturals; els efectes desmoralitzadors de la vida a les ciutats i l’efímera possibilitat de crear art, el gran remei per a aquests mals.
Totes les seves obsessions es troben en la seva primera novel·la, El buda del suburbi (1990), que consagra el seu autor com un dels escriptors anglesos més interessants de les darreries del s. XX. Altres obres seves remarcables són: L’àlbum negre (1995), Intimitat (1998), El regal de Gabriel (2001), El cos (2003), Alguna cosa per contar-te (2008), L’última paraula (2014).