400 anys del Greco

Si ets un apassionat de l’art i sobretot del tenebrisme Barroc no et pots deixar perdre les activitats que s’organitzen aquest any al voltant del quatricentenari de la mort de El Greco. La millor forma de conèixer una de les figures més importants de l’art espanyol d’aquesta època.

Doménikos Theotokópulos, El Greco, nascut a Candia, Creta el 1541 i mort a Toledo el 1614, és un pintor conegut per la seva personal interpretació del manierisme amb fortes influències bizantines. Aquestes últimes es deuen al fet d’iniciar la seva formació a la illa on va néixer. La seva vida i producció pictòrica es va desenvolupar sobretot a Itàlia (1567-1576), primer a Venècia on conegué el renaixement, l’escola veneciana, de la mà de Tizianno, i després a Roma on aprengué de Miquel Angel i el manierisme, i finalment s’establí i treballà per la cort castellana de Toledo (1577-1614).

La ciutat de Toledo conserva actualment bona part de les obres que El Greco produí allà. Aquest és un dels motius pel qual els actes principals de l’aniversari es centren a la ciutat manxega.

Des del 14 de març fins el 14 de juny s’hi pot veure una exposició monogràfica del pintor, El griego de Toledo, al Museu de la Santa Creu, que recull més de 100 obres del pintor provinents de 29 ciutats. Algunes de les més destacades són Vista de Toledo del Museu Metropolità d’Art de Nova York, El cavaller de la mà al pit del Museu Nacional del Prado de Madrid, L’enterrament del Conde de Orgaz de l’església de Santo Tomé de Toledo i del Crist a la Creu amb dos donants del Museu del Louvre de París. Aquesta exposició avarca els Espais Greco, espais originaris que conserven les obres creades pel Greco: la Catedral (El expolio), la capella de Santo José, el convent de Santo Domingo el Antiguo (Altar major i La Ressurrecció), l’hospital de San Juan Bautista de Afuera (Les llàgrimes de Sant Pere i El cardenal Juan de Tavera) i l’església de Santo Tomé (L’enterrament del Conde de Orgaz).

Es podrà veure una altra exposició al mateix museu del 8 de setembre al 9 de desembre, El Greco. Arte y oficio, on es mostra el treballs del Greco i el seu taller. Permetrà comparar per primera vegada diferents versions de quadres com L’expoli o La crucifixió.

A més a més de les exposicions temporals cal tenir en compte la col·lecció permanent del Museu del Greco, on hi ha obres com Sant Pau i Les vistes i plànol de Toledo.

El Festival Greco 2014 PaseArte omplirà els carrers i places de la ciutat amb espectacles de teatre i dansa. Els monuments també serviran d’escenari pel cicle de concerts Música del Centenari. El programa Saborea Greco recull diverses propostes degustacions, cates i menús especials de retaurants i hotels.

A banda del que es pot veure a Toledo hi ha altres propostes. El Museu del Prado oferirà dues exposicions, Biblioteca del Greco i El Greco y la pintura moderna, que descobrirà la influència que va tenir la figura de l’artista en el desenvolupament de la pintura dels segles XIX y XX a artistes com Manet, Cezanne, Kokoschka, Beckmann i Pollock, entre d’altres.

També es podrà veure una mostra itinerant Entre el cielo y la tierra. Doce miradas al Greco cuatrocientos años después, sobre la presència del Greco a l’art actual, que estarà des de l’abril fins el juliol al Museo Nacional de Escultura de Valladolid, i després viatjarà al setembre, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.
A finals del segle XIX i a principis del segle XX es començar a valorar la pintura del Greco, després d’haver estat oblidat durant segles. Un dels primers que varen veure en ell un artista modern, a Catalunya, va ser Santiago Rusiñol, per aquest motiu hi ha actualment dos Grecos al Museu Cau Ferrat de Sitges, Maria Magdalena penitent (1595-1600) i Les llàgrimes de Sant Pere (1587-1597), que actualment han viatjat a l’exposició temporal El griego de Toledo.

A Vilanova i la Geltrú tenim la sort de poder veure dos Grecos a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, des de fa bastants anys, es tracta de dues obres que formen part del Dipòsit del Museo del Prado, La Sagrada Família amb Santa Anna i Sant Joanet (1595-1600) i Sant Francesc d’Asís i el germà Lleó meditant sobre la mort (1585-1595).
Les escenes religioses de Sagrada Família són habituals als segles XVI i XVII, i del Greco se’n conserven diverses. A banda de la de la Biblioteca Museu n’hi ha dues de molt semblants una al Museo de Santa Cruz de Toledo (1597-1603) i una altra a la National Gallery de Washington (1597-1603), que les figures ocupen pràcticament tot el llenç. Una altra solució compositiva és la Verge amamanta al nen i sant Josep que queda pràcticament al marge és el cas de l’hospital de San Juan Bautista de Afuera de Toledo, i en una altra solució pictòrica és la del Museu d’Art de Cleveland que Sant Josep ofereix fruita al nen (1595-1600).