Sin noticias de Gurb
El dissabte 12 de desembre, a les 9 del vespre Rosa Novell presenta al Teatre Principal l’obra Sin noticias de Gurb d’Eduardo Mendoza, llibre publicat l’any 1991, amb gran èxit de crítica.
Perdut a la Barcelona preolímpica, l’extraterrestre Gurb posa al servei de la seva supervivència l’estranya qualitat d’adoptar l’aspecte que li plagui. Es perd amb l’aparença de Marta Sánchez, mentre el seu company alienígena inicia la recerca a la jungla urbana. A través del seu diari personal anem coneixent les increïbles peripècies d’un extraterrestre a Barcelona.
En aquest relat de caràcter paròdic i satíric, la invenció d’Eduardo Mendoza converteix la Barcelona quotidiana i absurda en l’escenari d’un carnestoltes.
Eduardo Mendoza ha afirmat d’aquesta obra que “Sin noticias de Gurb és, sens dubte, el llibre més excèntric de tots els que he escrit. No hi ha en ell una sola ombra de malenconia. És una mirada sobre el món sorpresa, un punt desemparada, però sense cap mena de tragèdia ni de censura“.
La primera edició del llibre va ser el març de 1991, l’obra està ambientada a Barcelona, com gairebé totes les novel·les de l’escriptor. En aquest cas, a la Barcelona preolímpica plena d’obres i de dificultats per a la circulació pels seus carrers. És una època molt recent. Quan parla dels llocs que el personatge visita, s’identifiquen, no ha canviat molt l’aspecte global de Barcelona en els darrers anys.
I si hi havia alguna manera de convertir Sin noticias de Gurb en obra de teatre, aquesta és la que ha escollit l’actriu i directora Rosa Novell. Com portar a les taules una novel·la obtinguda a partir de situacions breus i còmiques, que narra el periple de dos extraterrestres addictes als xurros per una Barcelona en obres? Doncs encara que en principi podria semblar una marcianada (mai millor dit), Novell surt airosa i munta un Gurb tan divertit, àcid, innocent i enginyós com el llibre d’Eduardo Mendoza, que tan bones estones ha proporcionat a la seva legió de lectors. L’escriptor no ha intervingut en la versió teatral més que podant el text original.
Novell ha pres decisions arriscades, que són les que fan que l’obra funcioni. Per començar, s’enfronta a la imatge que cada lector s’ha creat dels personatges protagonistes, que segur que no és precisament la d’una dona. Després, l’espectacle es basa principalment en la paraula: l’actriu opta no per teatralitzar la novel·la sinó per una cosa que és més que una simple lectura dramatitzada, adoptant a vegades el punt de vista d’una lectora, de vegades transmutant-se en l’alien que cerca al seu amic Gurb. Un muntatge enginyós, amb un esplèndid treball de la protagonista, que provoca la riallada cada dos per tres, conservant la visió sarcàstica de Mendoza sobre la societat dels 90.
Eduardo Mendoza
Eduardo Mendoza va néixer a Barcelona el 1943. Va fixar la seva residència durant uns anys, des de 1973 fins 1982, a Nova York, on va treballar com a intèrpret a les Nacions Unides.
Novel·lista en llengua castellana, tota la seva obra, inscrita en el marc de literatura d’acció, destaca per una hàbil construcció del relat a partir de la crònica crítica i novel·lada de la realitat, tractada amb humor i sarcasme. El 1975 va publicar la seva primera novel·la La verdad sobre el caso Savolta, començant una carrera literària que continua actualment. En aquesta obra recrea la Barcelona de 1917-1919 manejant amb habilitat diversos llenguatges narratius i una estructura sòlidament organitzada. Amb ella va obtenir el reconeixement immediat i el 1976 va ser guardonada amb el Premi de la Crítica.
A part de novel·les, com El Asombroso viaje de Pomponio Flato, La aventura del tocador de señoras, La ciudad de los prodigios, Una comedia ligera, La isla inaudita, Mauricio o las elecciones primarias, El misterio de la cripta embrujada, o El laberinto de las aceitunas, també és autor d’una obra teatral, Restauración (1990), i, en col·laboració amb la seva germana, de l’estudi titulat Barcelona modernista (1989).
Diverses de les seves obres han estat dutes al cinema: La verdad sobre el caso Savolta, i El misterio de la Cripta Embrujada.
Llicenciada en Literatura Catalana Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona de Bellaterra (1976), va seguir estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona i seminaris d’interpretació a càrrec de Carlos Gandolfo, John Strasberg, Konrad Zschiedrich i Bob McAndrew.
El 1974 comença la seva carrera d’actriu, que a partir del 1997 compagina amb la direcció escènica, signant en aquest àmbit Greus qüestions, d’Eduardo Mendoza i Fi de Partida, de Samuel Beckett, entre d’altres.
Des del 1985 ha col·laborat també en cinema, sota la direcció de Jesús Garay, Bigas Luna, Antoni Ribas, Jaime Camino, Jordi Cadena, Fernando Colomo, Ventura Pons, Vicente Aranda, Pedro Olea o Jaime Chavarri.
El 1988 va ser guardonada amb el Premi Nacional d’Interpretació de la Generalitat de Catalunya per La marquesa Rosalinda i per Elsa Schneider, i des de llavors ha obtingut, entre d’altres, el Premi FAD – Sebastià Guasch d’Interpretació per Joan Miró, l’amic de les arts (1994); el Premi de la Crítica a la Millor Interpretació i el Premi d’Interpretació de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya per La senyora Florentina i el seu amor Homer (1995); el Premi de la Crítica a la Millor Direcció per Olga sola (1999) i a la Millor Interpretació per La noche de Molly Bloom (2000); el Premi Butaca a la Millor Actriu (2001) i el Premi CONTINUARÁ a la seva trajectòria (2005).
A la Biblioteca trobareu aquests llibres d’Eduardo Mendoza. Els podeu agafar en préstec o reservar-los si no estiguessin disponibles:
• El Asombroso viaje de Pomponio Flato
• La Aventura del tocador de señoras
• Barcelona modernista, en col·laboració amb Cristina Mendoza
• La Ciudad de los prodigios
• Una Comedia ligera
• La Isla inaudita
• El laberinto de las aceitunas
• Mauricio o las elecciones primarias
• El Misterio de la cripta embrujada
• Pío Baroja
• Sin noticias de Gurb
• El Último trayecto de Horacio Dos
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
