Pissarro, l’impressionista desconegut
Pissarro és el gran desconegut dels impressionistes. Així és com comença el discurs expositiu de la mostra monogràfica sobre aquest autor, que es pot veure al Caixaforum de Barcelona. Un exemple clar d’aquest desconeixement queda palès a les biblioteques; hi ha prestatges sencers de llibres sobre impressionistes com Cezanne i Monet, però són contades les biografies que hi ha sobre aquest pintor. I les biblioteques de Vilanova no en són una excepció. El catàleg de l’exposició servirà per omplir aquest buit.
El Museo Tyssen-Bornemisza crea una exposició monogràfica completa ensenyant les diverses etapes de l’artista, destacant el seu paper com a precursor i impulsor d’aquest moviment des del seu inici fins el final. Pissarro va ser l’únic que participà en totes les exposicions que organitzà del grup d’impressionistes.
És en els seus paisatges urbans concretant sobretot en els seus darrers anys on fa una aportació diferent de la resta d’impressionistes i on la qualitat de les seves pintures és espectacular, tan en l’execució del traç com en la gama cromàtica.
L’exposició restarà oberta fins els 26 de gener. Aquesta mostra es va poder veure amb anterioritat a Madrid.
Jacob Abraham Camille Pissarro (Saint Thomas, 1830 – París, 1903). A París va estudiar a l’Escola de Belles Arts i a l’Acadèmia Jules Suissa amb el paisatgista francès Camille Corot i va fer amistat amb Claude Monet, Cezanne i Guillaumin.
Claude Monet i Pissarro van coincidir a Londres, on van conèixer Durand-Ruel (1831-1922), qui va esdevenir a partir d’aquest moment el marxant del grup. Pissarro i Monet van fer a Londres estudis d’edificis embolcallats de boires. En tornar a França després de la seva estada a Londres, participa plenament en el moviment impressionista, sent cofundador del mateix i l’únic que participa en les vuit exposicions del grup (1874-1886).
A Anglaterra, va estudiar l’art anglès i en especial els paisatges de William Turner. Durant els anys 80 experimenta amb el Puntillisme. La seva producció es centra sobretot en escenes rurals de rius i paisatges, escenes de gent treballant el camp i dels carrers com El carrer Saint-Honoré després del migdia, efecte de pluja (1897, Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid) i Boulevard Montmartre (1897).
L’any 1895, un empitjorament de la malaltia ocular que patia l’obliga a pintar paisatges urbans de París, des de l’habitació de casa seva, o de les diverses ciutats on viatja, des de l’habitació de l’hotel. Un exemple són: Avinguda de l’Òpera, Jardí de les Tuileries i Efecte de neu.
Va tenir com a alumnes Paul Gauguin, Paul Cézanne, el seu fill Lucien Pissarro i la pintora impressionista nord-americana Mary Cassatt.
A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer podeu trobar diversos exemples d’impressionisme d’autors catalans com les Figures (c.1900) d’Anglada Camarasa, el Mercat (1904?) de Joaquim Sunyer, la Natura morta i Bodegó de l’arengada (1910) d’Isidre Nonell, Paisatge (c.1906) de Joaquim Mir i la que més s’apropa a algunes obres de Pissarro, en quan a les tonalitats cromàtiques i la presència de la boira, el viatjat quadre de Montmartre (c.1890-1891) de Ramon Casas.
A les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú podreu trobar una selecció de llibre relacionats amb aquesta corrent pictòrica: impressionistes
Us deixem amb els comentaris del comissari de l’exposició, Guillermo Solana.
