El mundo invisible de Hayao Miyazaki

Fa tot just una setmana, el mestre del cinema d’animació japonesa contemporània Hayao Miyazaki anunciava la seva retirada definitiva als 72 anys. L’anunci el va fer Koji Hoshino, productor, durant la presentació a la Mostra de Venezia del seu darrer film, Kaze tachinu (The wind rises).

Pocs dies després, el mateix Miyazaki va explicar els motius del seu comiat a una multitudinària roda de premsa a Tòquio.

Miyazaki va dir que se sentia cansat, que la feina li exigia moltes hores a la taula de dibuix i que cada vegada trigava més en acabar els seus projectes i que aquesta dedicació a la feina li estava suposant problemes físics, com la pèrdua de visió.

Hayao Miyazaki va néixer a Tòquio el 5 de gener de 1941. El seu pare, Katsuji, era enginyer aeronàutic i tenia la seva propia empresa Avions Miyazaki, on va fabricar parts per avions durant la Segona Guerra Mundial.

Va estudiar ciències econòmiques pensant que continuaria amb a l’empresa familiar però, degut al seu interès en el dibuix, l’any 1961 entrà a treballar com a intercalador a l’empresa d’animació Toei. Allà va conèixer al seu amic i soci, Isao Takahata, amb qui anys més tard va fundar l’estudi Ghibli, considerat un dels millors estudis d’animació de tot el món.

A la Biblioteca podreu trobar moltes de les seves pel·lícules, i, com a novetat, podreu trobar el llibre publicat per l’editorial Dolmen El mundo invisible de Hayao Miyazaki, un complet estudi sobre la seva filmografia escrit per la Laura Montero Plata.

El llibre és el resultat de la tesi doctoral de la Laura, llicenciada en comunicació audiovisual. El títol vol fer referència a totes les coses que es poden trobar al cinema d’aquest realitzador però que no es veuen al primer cop d’ull: jocs de paraules, referències a autors de literatura infantil europeus, els elements de la cultura popular japonesa, etc.

El llibre està dividit en cinc grans blocs on se’ns introdueix al cinema d’animació japonès, es parla dels referents cinematogràfics de Miyazaki, com construeix els seus personatges, el que suposa la cultura japonesa i com ha creat un imaginari propi.

Títols com El viaje de Chihiro, guanyadora de l’Òs d’or de la Berlinale i del Premi Òscar al millor llargmetratge d’animació, Porco rosso, Mi vecino Totoro, El castillo ambulante o Ponyo en el acantilado pasaran a la història com obres mestres del cinema i Miyazaki estarà a l’alçada d’altres directors japonesos cèlebres com Akira Kurosawa o Yasujiro Ozu.