Recomanacions d’estiu del Club de Lectura d’Adults
Com cada estiu, la Mercè Foradada, conductora del Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona, ens ha fet una selecció de llibres per llegir durant aquest estiu.
Will Schwalbe. El club de lectura del final de tu vida
Novel·la en la què l’autor ens ofereix dues històries d’amor en una: la de la seva relació amb la seva mare que segueix endavant amb la força d’un tren a mesura minven els seus horitzons, i la de la seva devoció per la paraula impresa, infinita i insistentment contagiosa.
Kirmen Uribe. Lo que mueve el mundo
Kirmen Uribe narra dues històries les trames de les quals tenen lloc durant diverses generacions, amb una narració que entrellaça el passat amb el present. Dues històries que sorgeixen al País Basc i es converteixen en una història universal entre pares i fills, que uneixen amb tacte les escenes i guarden els silencis de l’oblit.
Reconeguda ja com un clàssic, Tres noches fou publicada per primera vegada fa quasi trenta anys amb gran èxit de crítica. És un intel·ligent thriller psicològic al voltant del matrimoni, l’amor i la venjança, que es revela simultàniament com un entretingut i subtil joc narratiu sobre la lectura i l’escriptura.
El llibre explica la història de William Stoner, un jove virtuós i discret, fill d’uns camperols de Missouri, que amb gran esforç dels seus pares és enviat a la Facultat d’agricultura. Aviat, però, s’adona que la seva veritable vocació són les lletres. Seduït per aquest descobriment, la literatura esdevé una autèntica obsessió que el porta a renunciar a la granja familiar i a convertir-se en professor.
Rachel Joyce. El pelegrinatge insòlit de Harold Fry
En Harold viu una existència avorrida i agra amb la seva dona. Un dia rep una postal d’una vella amiga que fa vint anys que no veu. És un comiat: té càncer i està escrivint als amics per dir-los adéu. En Harold contesta i surt al carrer per tirar la carta a la bústia, però acaba iniciant un viatge a peu des del sud d’Anglaterra fins a Escòcia per donar-li la carta personalment i salvar-li la vida.
Alice Munro. La vida de las mujeres
Del Jordan és una noia que viu amb els seus pares a Jubilee i ens explica el seu dia a dia, la seva relació amb la família, veïns i amics. A través dels seus ulls observem el món i compartim el profit que treu d’allò que veu. Del compadeix la petitesa del pare, admira l’empenta de la mare i comprèn que tard o d’hora arriba el moment en què cal escollir entre una alegre mediocritat –casa, església, matrimoni, fills- i altres opcions més interessants i arriscades.
Tom Sharpe. L’herència de Wilt
Atrapat en un lloc de treball que no li agrada en Wilt segueix subjecte als capricis de les autoritats que l’envolten. L’atenció de l’Eva, la seva esposa pija, i els elevats preus de l’escola d’elit de les seves menyspreables filles fan que tingui grans malde-caps… com les ressaques! Quan l’Eva aconsegueix que una família contracti en Wilt com a professor del seu fill durant l’estiu en Wilt es posa fet una fera, però s’adona que el millor és treure’n un benefici econòmic i aprofitar per donar a l’Eva alguns maldecaps.
Intemperie narra la fugida d’un nen a través d’un país castigat per la sequera i governat per la violència. Un món tancat, sense noms ni dates, en el que la moral també ha desaparegut. En aquest escenari, el nen, encara no viciat del tot, tindrà l’oportunitat d’iniciar-se en els dolorosos rudiments del judici o, pel contrari, d’exercir per sempre la violència que ha mamat.
Benjamin Black. En busca de April
Irlanda, anys cinquanta. La mateixa boira que cobreix Dublín durant l’hivern sembla haver amagat el rastre de la jove April Latimer. Quan Phoebe Griffin es veu incapaç de trobar cap notícia sobre la seva amiga, Quirke respon a la seva petició d’ajuda i junt a l’inspector Hackett, comencen a adonar-se que potser hi ha quelcom més darrere la rebel·lia i el secretisme de la jove.
Etgar Keret. De sobte truquen a la porta
“Explica’m una història –m’ordena l’home barbut que seu al sofà de la meva sala d’estar. L’última vegada que algú em va demanar que li expliqués una història va ser el meu fill. Li vaig explicar no sé què d’una fada i una fura i al cap de dos minuts ja dormia. Però ara la situació és diferent, sobretot perquè el meu fill ni porta barba ni empunya una pistola”. Renovador de la literatura israeliana, Keret sap explicar en quatre paràgrafs el que molts no són capaços de comprimir en una novel·la.
Philip Roth. El mal de Portnoy
En un divertit i a la vegada amarg exercici d’autocrítica, Portnoy relata la seva vida, des de l’infantesa en una típica llar jueva de Nova Jersey, passant per la seva incapacitat de relacionar-se con les dones d’una manera que no sigui sexual, fins als recents fets que l’han dut al divan del psiquiatra. Una irònica visió dels costums i psicologia jueves, i de l’enfonsament del somni americà.
Carson McCullers. ¿Quién ha visto el viento?
Carson McCullers transmeté amb gran mestria la grandesa i la tragèdia de l’ànima humana. La seva obra ha seduït a generacions de lectors, mentre la crítica l’elevava a l’altar dels clàssics del segle XX. Per aquestes pàgines passen l’amor, la violència, la soledat i el fracàs. Dotades d’una insòlita musicalitat, desprenen una força i una passió que sacsegen a qui les llegeix.
Delphine de Vigan. Res no s’oposa a la nit
Després de trobar la seva mare morta, De Vigan va iniciar una recerca desenfrenada cap al fons de la nit: va investigar documents i cartes, va empassar-se pel·lícules familiars de super-8 i va interrogar tots els familiars vius per mirar d’entendre què havia passat. El resultat és aquest commovedor i duríssim llibre, un gest d’amor infinit d’una filla cap a la seva mare.
Escrita durant els anys en què va viatjar Europa perseguit pels seus creditors, malalt i necessitat, El idiota (1868) és sens dubte una de les grans obres de la literatura. La novel·la, que gira al voltant de l’idea de la representació d’un arquetipus de la perfecció moral, té com a protagonista al príncep Mixkin, la vida del qual es veu marcada per l’amistat d’un home de caràcter i comportament oposats al seu, però pel qual sent una curiosa admiració. La bondat i talant poc ambiciós fan de Mixkin una espècie de ser eteri, que alguns consideren quasi un idiota.
