El canvi de model productiu i la sortida de la crisi
La crisi a l’estat espanyol es pot resumir en dues línies: la coincidència d’una crisi financera mundial amb l’enfonsament de la construcció, motor de l’economia del país des de fa més d’una dècada. Tot plegat ha provocat un fort clima de desconfiança entre els bancs, el que es tradueix en menys préstecs a empreses i llars.
A la crisi creditícia s’ha unit la inflació. El principal motiu de l’encariment de tot és el preu del petroli, doblat en un any per la possible especulació del mercat de les matèries primeres.
D’altres busquen les causes del crac financer en els salaris dels alts executius o l’absència d’eficàcia dels organismes reguladors, i fins i tot hi ha qui diu que és una conseqüència del canvi al euro.
El que és evident és que una de les principals conseqüències que la crisi va tenir sobre l’economia espanyola durant l’any 2008 és un fort creixement de l’atur. Tot i que hi ha una discussió latent sobre les raons que el atur hagi augmentat molt més a Espanya: un increment de la població activa o una excessiva rigidesa laboral, la veritat és que durant el 2008 un gran nombre d’empreses van presentar expedients de regulació d’ocupació. El sector de la construcció ha estat un dels més perjudicats per la crisi degut a la fi del boom immobiliari i a la posterior caiguda de les vendes, i nombroses empreses constructores van presentar suspensió de pagaments deixant molts treballadors sense feina.
Els efectes de la crisi econòmica també han tingut un fort impacte en el sistema financer espanyol. Els impagaments de nombroses empreses i particulars al costat de la mala gestió ha portat a la intervenció d’algunes entitats financeres per part de l’Estat. Malgrat l’estímul fiscal, les mesures han tingut un efecte limitat ja que gran part dels diners es va destinar a l’estalvi i no a la despesa.
Segons Joan Tapia, les economies capitalistes són cícliques però creu que la crisi que vivim actualment està tenint efectes molt negatius ja que portàvem molts anys d’expansió i d’altra banda s’ha afegit una crisi bancària de grans dimensions. Per això és probable que la crisi econòmica actual sigui la pitjor des del crac del 1929. Tapia apunta que s’ha estat invertint per sobre del que l’estalvi intern permetia.
El periodista considera que l’Estat primer ha de saber sortir de la crisi i després modernitzar-se. Hauria de produir béns amb més valor afegit, retallar la construcció i no intentar competir amb països que produeixen amb sous més baixos. I incideix en la importància d’acostar universitat i empresa i potenciar l’educació i la investigació.
De tot això ens parlarà Joan Tapia el proper dijous 10 de desembre a la Biblioteca Joan Oliva. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, Joan Tapia va ser redactor econòmic de La Vanguardia i director general de publicacions d’El Noticiero Universal. També fou cap del Departament d’Informació i Relacions Exteriors de La Caixa i assessor del Ministre d’Economia i Hisenda Miguel Boyer (1983-1985). Des de finals del 1987 fins al març del 2000, va ser director de La Vanguardia. També ha estat director de BTV i director de TVE a Catalunya.
Actualment forma part del Comitè Editorial d’ El Periódico de Catalunya i també és col·laborador de Catalunya Ràdio, RNE Ràdio 4, RNE, TV3, TVE1 i TVE2 (Catalunya). Per la seva tasca periodística ha rebut diferents premis, entre ells l’Ortega y Gasset i el Luca de Tena.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
