Bebo Valdés

Ahir va morir a Estocolm el música cubà Bebo Valdés. Valdés, de 94 anys, es va fer conegut a Europa arran del disc Lágrimas negras, produït pel cineasta Fernando Trueba i on col·labora el cantaor de flamenc Diego el cigala.

Compositor, arranjador, director i pianista, Valdés era considerat una de les figures centrals de la música cubana en la seva època daurada junt a altres músics com el contrabaixista Israel López Cachao o Julio Cueva. El seu fill Chucho Valdés és també un reconegut pianista.

Valdés va néixer a Quivicán, un poble situat a 40 quilòmetres de l’Havana, fill d’una família d’esclaus. Es va iniciar molt aviat en el món de la música, als set anys començà els seus estudis de piano i amb 18 es trasllada a la capital cubana per a continuar els seus estudis al Conservatori Municipal de Música de l’Havana amb il·lustres mestres com Harold Gramatges i Óscar Muñoz Boufartique.

Inicià la seva carrera professional als anys ’40 entrant a formar part de la popular orquestra de Julio Cuevas. Durant aquesta època desenvolupa una important tasca escrivint arranjaments per a diverses estrelles com Olga Guillot, Celia Cruz o Elena Burke.

Va treballar una dècada, fins a finals dels 50, al famós cabaret Tropicana de la capital cubana. Allà a establir relacions professionals amb artistes com Joséphine Baker, Tongolele i Nat King Cole.

El triomf de la Revolució cubana el 1959 porta Valdés a l’exili, en un primer moment cap a Mèxic on és director musical del cantant de boleros xilè Lucho Gatica. Va de gira per Europa amb els Havana Cuban Boys fins que el 1960 arriba a Suècia on s’estableix definitivament.

La seva vida cau en l’anonimat i treballa en diversos bars d’una xarxa d’hotels al país nòrdic fins que Fernando Trueba l’any 2000 contacta amb ell per realitzar la pel·lícula Calle 54, on Valdés es retroba amb músics històrics del Latin Jazz com Tito Puente, Eliane Elias, Jerry González, Michel Camilo, Paquito D’Rivera o Cachao, entre tants altres.

Després va venir Lágrimas negras, amb el que van aconseguir un enorme èxit mundial, va guanyar un Premi Grammy i el reconeixement del New York Times, que el va considerar el millor disc de l’any 2003.

L’any 2004 torna als seus orígens haitians, amb la grabación de la pel·lícula El milagro de Candeal, també dirigida per Trueba i on el músic brasiler Carlinhos Brown mostra la feina que realitza a les faveles per acostar la música als nens.

L’any 2005 enregistrà el seu primer disc només amb el piano. Bebo, com es titulava l’àlbum, va guanyar el Grammy llatí al millor álbum instrumental.

L’any 2010 va composar la banda sonora per la pel·lícula d’animació Chico y Rita, dirigida per Fernando Trueba i Javier Mariscal. La pel·lícula va guanyar el Premi Goya a la Millor Pel·lícula d’animació així com el Premi del Cinema Europeu a la mateixa categoria i va aconseguir una nominació als Premis Òscar d’aquell any.

En els últims anys de la seva vida, malalt d’Alzheimer, va residir a la localitat malaguenya de Benálmadena.