Cap on van les biblioteques? Les Biblioteques en el futur…

Libros electrónicos y contenidos digitalesLa Biblioteca Armand Cardona Torrandell ha tret, entre les diferents novetats que ha difós aquesta setmana, el llibre que porta per títol Libros electrónicos y contenidos digitales en la sociedad del conocimiento: mercado, servicios y derechos, d’edicions Piràmide. Aquest document serveix d’excusa per apropar-nos a una realitat que està experimentant una transformació molt important i continua: les biblioteques públiques i la seva adaptació a l’entorn en un moment de canvi que ve marcat pels nous usos que possibiliten les noves tecnologies.

Actualment estem immersos en una revolució similar a la que es va viure amb motiu de la irrupció de la impremta de Gutenberg en el seu moment i això fa necessària una reflexió sobre la dimensió d’aquests canvis. L’aparició dels llibres electrònics i les prestacions associades als mateixos mitjançant aplicacions d’e-reader i tablet, blogs, xarxes socials, etc. han exigit repensar les definicions clàssiques associades al llibre i, el que és més rellevant, l’accés a la informació associada. Tots els elements lligats a l’ecosistema del llibre (editors, llibreries, els drets associats a l’autor, i, especialment, les biblioteques) han de respondre al repte que tot plegat planteja i trobar la forma d’adaptar els seus fons i els serveis a aquesta nova realitat.

Biblioteques digitalsLes biblioteques públiques han de jugar un paper protagonista en la intermediació de tots aquests agents que estan implicats en la difusió de la cultura i el coneixement i han d’esdevenir el vincle entre aquests i la societat en general. Aquest nou rol ha de ser fruit d’una alta competència per part dels professionals que en formen part i dels recursos per aquests generats, la qual cosa dotarà de valor afegit els serveis que les biblioteques ofereixin, salvaguardant tasques ja consolidades (els bibliotecaris com a prescriptors, documentalistes, difusors, etc.) i incorporant les noves tasques derivades d’aquests nous usos.
En aquest sentit és molt rellevant tenir presents les quatre tendències que el Dr. Roger E. Levien considera que tindran un paper fonamental en l’evolució i la pervivència de les biblioteques: la continuació en la immersió tecnològica, la transformació demogràfica, la intensificació en la competència i les limitacions financeres.
També resulten d’allò més clarificadores les paraules d’Enzo Abbagliati en el sentit que “la biblioteca sempre ha estat part del nosaltres, però ha arribat l’hora de repensar com és part d’aquest nosaltres. Històricament ho ha estat des de la intermediació amb continguts (i respostes) que no estaven disponibles en altres llocs. Ara (i durant un bon temps) sembla que s’hauria de vincular amb el nosaltres des de la intermediació amb les nostres pròpies habilitats i competències (ajudant a descobrir-les i desenvolupar-les) i la intermediació amb la dimensió social de la informació i el coneixement”.

BiblioTech (projecte a San Antonio, EEUU)

Tot això en un context de crisi fa que aquesta adaptació sigui més complicada, sobretot si es té en compte, tal i com assenyala l’informe La Despesa en cultura dels ajuntaments (realitzat segons dades de 235 municipis de la província de Barcelona), que en dos anys (2010 i 2011) els pressupostos de cultura en general i de les biblioteques en particular han baixat a nivells de fa deu anys, el 2001.

Per finalitzar us deixem amb aquest interessant debat entorn a aquesta nova situació que va tenir lloc al programa Para todos La2 i que varen protagonitzar Iolanda Bethencourt, editora i coresponsable de la web BEAT sobre tecnologies de la informació i la comunicació en el món de l’edició; Javier Leiva, formador i consultor sobre l’ús d’Internet en les organitzacions i Fernando Juárez, Director de la Biblioteca de Muskiz, a Vizcaya, que ha estat pionera a l’hora d’integrar els serveis 2.0:

Confiem que, tot i resultar experiències interessants, el cas de la biblioteca BiblioTech de Bexar County, a San Antonio (EEUU), on Nelson Wolff ha impulsat la primera “biblioteca sense llibres impressos”, 100% digital, siguin casos complementaris en un món en el que, més que biblioteques convertides en Apple Store, existeixin biblioteques adaptades a unes noves necessitats: a l’era digital.

Lectures recomanades:

Spro_3