Mario Benedetti

Escriptor uruguaià, fou un destacat poeta, novel·lista, dramaturg, contista i crític. Les seves circumstàncies personals, així com els canvis polítics i socials de l’Uruguai i tota l’Amèrica Llatina, van marcar dos clars períodes en la seva obra. Durant el primer trobem una literatura realista, amb poca experimentació formal, sobre el tema de la burocràcia pública i l’esperit petit-burgès que la manté. Durant la segona època la seva obra comença a fer-se ressò de l’angoixa i alhora l’esperança de diversos sectors que anhelen trobar sortides socialistes a la repressió militar en què es veu immersa l’Amèrica Llatina (a causa d’aquesta repressió, Mario Benedetti va viure a Cuba, Perú i Espanya).

Fruit de la primera etapa tenim els seus inicis com a periodista als diaris La Mañana, El Diario i Tribuna Popular. Apareixen els seus primers llibres (Poemas de la oficina, Montevideanos), però és amb les novel·les La tregua i Gracias por el fuego, que exposen una crítica més àmplia de la societat nacional, quan arriba la seva consolidació en el panorama literari.

En la segona etapa, a banda d’una crítica més incisiva, Benedetti també experimenta en l’aspecte formal de l’escriptura. A aquesta època pertany la novel·la en vers El cumpleaños de Juan Ángel, i alguns contes fantàstics (com La muerte y otras sorpresas). També va tractar el tema de l’exili en la novel·la Primavera con una esquina rota.
Va conrear la poesia (La casa y el ladrillo, Vientos del exilio, Geografías, Las soledades de Babel), el teatre (Pedro y el capitán), y l’assaig (Crítica cómplice, El desexilio y otras conjeturas).

El març de 2001 va rebre el Premio Iberoamericano José Martí en reconeixement a tota la seva obra.

Sílvia Romero.
Web.
Club La Crisàlide.