La tregua

La tregua és el diari íntim de qui podríem considerar el protagonista d’aquesta obra: Martín Santomé. Aquest home, vidu, amb tres fills, es troba a les portes de la seva jubilació i inicia l’escriptura d’aquest diari que esmentàvem. Al llarg de les seves pàgines podrem llegir els seus darrers mesos en una empresa que ha estat la feina de tota la vida; recordarem amb ell la mort prematura de la seva dona i com va haver-se d’ocupar, tot sol, dels fills; coneixerem una nova empleada que arriba a l’oficina, la jove Laura Avellaneda, de qui en Martín Santomé s’enamorarà malgrat la diferència d’edat… Potser aquesta vivència serà la que donarà sentit al títol de la novel·la, una treva en la rutinària vida de Martín Santomé.

Aquestes paraules que hem escrit podrien constituir una de tantes ressenyes de qualsevol edició del llibre, però ¿és això tot? ¿És només la vida de Martín Santomé el que ens mostra l’autor, Mario Benedetti?

Absolutament no. Amb La tregua se’ns plantegen molts més temes, alguns d’ells força tractats al llarg de la història de la literatura: la solitud, la manca de comunicació, la mort, la felicitat, l’amor, la sexualitat… Però també en trobem un altre de cabdal, un aspecte de la societat uruguaiana i de l’Amèrica Llatina en general que molts escriptors llatinoamericans han denunciat, un problema que roman i amara l’obra en tot moment: la corrupció. És aquest un tema subjacent tot i que no arriba a agafar protagonisme, que no desbanca la força de les paraules íntimes que llegim en el diari de Martín Santomé.

Basades en aquesta obra s’han filmat diverses adaptacions cinematogràfiques, una bona mostra de l’impacte que va tenir aquesta història.

DIGUES LA TEVA

La tregua és una obra escrita íntegrament en forma de diari. Com valores aquest gènere? Consideres que la narració en clau intimista i en primera persona t’apropa més a la història que se’ns explica? O potser pel contrari creus que el fet de no poder entrar en la ment dels altres personatges empobreix la visió de la història?

Al llarg d’aquestes pàgines se’ns planteja una relació amorosa entre un home de gairebé cinquanta anys i una jove de vint-i-quatre. Aquest és un tema del qual la literatura s’ha encarregat de parlar-ne a bastament. En què penses que el tractament que trobem en aquest llibre és diferent?

Sovint és difícil concloure si una lectura et deixa un regust d’optimisme o de pessimisme vers l’ésser humà, però ¿consideres que Mario Benedetti es mou, amb aquesta obra, en algun d’aquests dos pols?

ENLLAÇOS RECOMANATS:

Web sobre la seva vida i obra:
http://www.palabrasverdaderas.org/

Documental “Palabras verdaderas”:
http://corotos.blogspot.com/2008/03/mario-benedeti-palabras-verdaderas.html

Alguns poemes de Mario Benedetti:
http://www.poetas-amor.com/poemas-amor/poeta-mario-benedetti-poemas-y-poesia/