J. V. Foix (1893 – 1988)
Ahir, 29 de gener de 2013, va fer 25 anys de la mort de Josep Vicenç Foix i Mas, un dels poetes catalans més destacats de tots els temps. Nascut a Sarrià el 28 de gener de 1893 en el sí d’una família de pastissers, inicià estudis de dret a la Universitat de Barcelona, però els abandonà el segon curs per continuar el negoci familiar, alhora que s’interessava per la lectura dels clàssics catalans, grecs, llatins i francesos.
A partir de 1916 entra en contacte amb els intel·lectuals barcelonins de l’època i especialment amb els poetes López Picó, Salvat-Papasseit, Carles Riba i Joaquim Folguera, iniciant una intensa activitat literària, intel·lectual i periodística. S’interessa per les avantguardes, tant literàries com pictòriques. El 1917 publica els primer poemes a La Revista.
Foix, partidari de la reescriptura, publica els seus escrits molt lentament i abans de 1936 només ha donat a conèixer les proses poètiques Gertrudis (1927) i KRTU (1932). L’esclat de la guerra civil espanyola frustra l’edició de Sol, i de dol, que ja és a la impremta i que haurà d’esperar fins al 1947 per sortir al carrer.
En acabar la guerra civil va retornar al negoci familiar, deixant de banda per un temps la seva activitat de periodista i d’agitador cultural. També es va dedicar a recopilar la seva obra poètica i va continuar donant suport als joves artistes d’avantguarda, entre ells Joan Brossa.
Foix no abandona mai el contacte amb els joves i la seva obra, que en principi suscita un interès escàs, és redescoberta i recuperada a partir de les dècades dels 50 i 60, per una nova generació de poetes —Gabriel Ferrater o Pere Gimferrer— i artistes plàstics que, durant la dècada dels seixanta, veuen en ell un mestre i un precursor, i l’assenyalen com el gran poeta català del segle XX.
El 1961 és elegit membre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans, i el 25 de maig de 1962 cobreix la vacant del poeta i dramaturg Josep M. de Sagarra com a membre numerari de la Secció Filològica. En els darrers anys de la seva trajectòria, J. V. Foix és consagrat com un dels grans mestres de la literatura catalana. D’altra banda, el seu poema ‘És quan dormo que hi veig clar’ (1953), és dels més coneguts popularment després d’haver estat musicat pel cantant Joan Manuel Serrat.
Els darrers anys de la seva vida són anys de reconeixements i homenatges, en els quals se li concedeix el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1981) i el Premio Nacional de las Letras Españolas (1984), i és proposat per al premi Nobel pel Parlament de Catalunya.
J. V. Foix mor al seu pis de Sarrià, el 29 de gener de 1987, l’endemà mateix del seu aniversari, als noranta-quatre anys, en el cim del seu prestigi literari.
A la Biblioteca hem aprofitat l’efemèride per exposar els seus llibres. En el següent enllaç podeu consultar totes les seves obres existents a les Biblioteques Municipals de VNG:
