Juan Marsé fa 80 anys

Juan Marsé

El 8 de gener de 1933 va néixer a Barcelona Juan Faneca Roca. La seva mare va morir durant el part i el pare, taxista, no es va veure amb cor d’atendre el nounat i el va donar en adopció a la família Marsé i passà a dir-se Juan Marsé i Carbó.

Juan Marsé al taller de joieriaEls seus primers anys transcorren entre Barcelona i dos pobles del Penedès on vivien els seus avis, Sant Jaume dels Domenys i l’Arboç del Penedès. Va anar a una escola del  barri fins el 1946. Va ser un pèssim estudiant, passava gairebé tot el temps jugant al carrer i descobrint els escenaris que amb el pas dels anys configuren el seu particular territori literari: Gràcia, el Guinardó o la Muntanya del Carmel.

L’origen del seu món estètic i literari es conforma de la lectura de les novel·les d’aventures que i del visionat de pel·lícules de cinema americà de l’època.

És un escriptor autodidacta. Als tretze anys entrà a treballar en un taller de joieria. El 1958 començà a escriure a les revistes Ínsula i El Ciervo i l’any 1959 publica la seva primera novel·la Encerrados con un solo juguete. Tot seguit, marxà a París, aconsellat pel seu amic Jaime Gil de Biedma, on es guanyà la vida fent diversos oficis i va viure en contacte amb els exiliats espanyols.Juan Marsé vist pel fotògraf Jordi Socias

El 1962 torna a Barcelona i l’any 1966 es casa amb Joaquina Hoyos, amb qui tingué dos fills. A finals dels anys ’60 abandona el seu ofici de joier i comença a treballar en col·laboracions per a editorials, traduccions, columnes en diaris i revistes i diàlegs per a cinema.

La seva novel·la Últimas tardes con Teresa (1966), protagonitzada pel carismàtic Pijoaparte,  guanyà el premi Biblioteca i començà a obtenir un notable èxit. L’estil d’aquestes novel·les recull elements de la literatura social, del seu ambient, de la Barcelona de postguerra, i de la seva temàtica, de la interrelació entre elements de diferents capes socials.

Des d’aleshores no ha parat d’escriure i ha guanyat diversos premis, inclòs el Premi Cervantes que li va ser concedit l’any 2008. La seva darrera novel·la, Caligrafia de los sueños es va publicar l’any 2011.

Moltes de les seves obres han estat adaptades al cinema, tot i que ell no n’està satisfet dels resultats. És el cas de La muchacha de las bragas de oro o El amante bilingüe, dirigides per Vicente Aranda, que ha adaptat fins a quatre de les seves obres o les més recents, El embrujo de Shangai, dirigida per Fernando Trueba o Canciones de amor en Lolita’s Clubs, també dirigida per Aranda, entre d’altres.

Portades

Si voleu saber més d’aquest autor i la seva obra, podeu consultar l’especial realitzat per l’equip del Prestatge Virtual de Novel·la de la Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Al taulell del primer pis de la Biblioteca podreu trobar una exposició amb les seves novel·les i també podeu consultar el catàleg de les Biblioteques de Vilanova: Juan Marsé

Us deixem amb un reportatge força íntim, realitzat abans de l’entrega del Cervantes l’abril de 2009.

Súper 8